Homenatge noruec al rei Harald V amb permís de Pogacar

Uno X és una cadena de gasolineres noruega que opera a la resta dels països escandinaus, que debuta en la Vuelta i que mira de treure gas en un món ciclista dominat per Tadej Pogacar. Per això, el dia que va obrir el candau de la carrera, l’etapa en la qual Wout van Aert es va afanyar a treure el jersei verd dels punts a l’astre eslovè, dos corredors noruecs, primer i segon a Valdelinares, van homenatjar el rei del seu país, Harald V, poques hores després de la seva mort.

Van córrer amb crespons i fins i tot es van emocionar al cim de Terol perquè no passa cada dia un equip que creix cada any aconsegueix un doblet en una etapa tan important; primer, Andreas Leknessund, i segon, Tobias Johannessen, la principal figura de l’equip, un antic guanyador del Tour de l’Avenir.

Hi va haver un minut de silenci a la sortida de la vall d’Alba, amb els corredors noruecs al capdavant del pilot. I es va generar enrenou quan Van Aert es va proposar arrabassar el mallot verd a Pogacar, que no pot estar per tot i que, en certa manera, es va prendre un dia de descans per les muntanyes de Terol, però al final no es va contenir per esgarrapar uns quants segons, ser una mica més líder i demostrar, potser, que si al Bartolo el va capturar Enric Mas va ser més per haver badat que per falta de forces.

Al ritme de Van Aert

El següent assalt seriós serà demà a Aitana, una etapa molt més dura, una de les perles d’una carrera que per un dia es va disputar al compàs dels pedals de Van Aert. És una delícia veure’l córrer; tot o res. No és un escalador i era ell qui feia de guia dels escapats, els noruecs es deixaven portar i pensaven en el seu difunt monarca. I va ser Van Aert qui es va anotar els punts en l’esprint de Mora de Rubielos, població bellíssima, molts turistes i també veïns que van sortir al carrer, ple a vessar i per on va passar Pogacar a més de sis minuts del seu botxí a la París-Roubaix.

Va causar una mica de desànim, amb muntanya per tot arreu, no veure Pogacar al capdavant de la Vuelta. Tenia mal acostumats a tots. Fins ara, el seu equip tirava i ell s’escapava, però algun dia havia d’aixecar el peu, tot i que corregués enfadat, com va revelar Enric Mas al cim de Valdelinares, sense donar més pistes del que ha passat. Potser una mica enutjat perquè, si no tirava l’UAE, no ho feia ningú fins que el Decathlon es va espavilar per intentar l’atac de Felix Gall.

Amb Pogacar és impossible qualsevol ofensiva: si l’ataques, et remata, i si vas amb ell, a menys que sorgeixi una espècie de miracle en nom del frare Bartolo, acabes cedint, com els va passar a Gall i també a Mas quan l’eslovè es va moure en els tres últims quilòmetres de la pujada a Valdelinares. Era la zona més dura i on s’agrupava el públic, turistes valencians majoritàriament, perquè l’etapa va circular per l’anomenada Espanya Buidada, amb prou feines 20.000 habitants en tot el territori de Terol, 50 quilòmetres, per on va circular la Vuelta.

Leknessund va guanyar en el nom del seu rei, emocionat, amb llàgrimes quan li van preguntar si havia volgut fer un tribut a Harald V el dia de la seva mort. Pogacar va creuar la meta en solitari, tot i que va entrar en la posició 19a de l’etapa. Va treure temps a tots els rivals, i Mas, que és el primer dels que el segueixen, ja està a gairebé quatre minuts quan la Vuelta encara no passa ni per la meitat. Almenys el ciclista mallorquí va esgarrapar 13 segons a Roglic. Tot el que sigui sumar és positiu per al líder del Movistar.