El futbol escanya Infantino

Fa poc més d’un mes, Gianni Infantino era el rei del món. Del món del futbol, almenys. El president de la FIFA descendia com una exultant celebrity per la tribuna del MetLife Stadium de Nova York al costat del seu admirat Donald Trump per lliurar la Copa del Món a Espanya, convençut de ser intocable, despreocupat per la seva continuïtat en el càrrec, que s’ha de dirimir el març del 2027. Ell era la FIFA. Avui, però, és un dirigent amenaçat i escanyat.

El seu pla secret i opac, que ha sigut dissenyat juntament amb Joshua Kushner, cunyat d’Ivanka Trump i futur adjudicatari a través de Thrive Capital, per vendre un percentatge dels drets comercials dels Mundials de seleccions masculines i femenines i del Mundial de Clubs ha obert un sot en el futbol mundial. Des que el diari britànic The Times va revelar el projecte, el 28 de juliol, Infantino viu immers en una carrera per la seva pròpia supervivència institucional.

Demanda penal de la UEFA

L’anunci de la UEFA, dijous, que prepara una demanda penal contra ell a Suïssa que l’acusa, entre altres coses, de buscar una remuneració per a ell mateix de 30 milions de dòlars pel projecte anomenat FIFA Forward Enterprise (FFE), obre un nou front per al dirigent suís, concentrat aquestes setmanes a frenar el degoteig de federacions que promouen la seva caiguda.

Infantino compta amb el favor de la majoria de federacions africanes, que ha regat de diners durant els últims anys, i àrabs, ressituades a l’alça en el mapa del futbol amb els Mundials de Qatar, el Marroc i l’Aràbia Saudita. La UEFA lidera l’oposició a qui va ser el seu secretari general entre els anys 2009 i 2016. Algunes federacions europees, com Espanya i França, mantenen el silenci enmig de la tempesta, però cap ha sortit en defensa seva.

Àsia i el nord i el centre d’Amèrica són els territoris en disputa, bé per a les eleccions ordinàries el març del 2027, bé per a una moció de censura abans que Infantino no esgoti el mandat. En aquests continents, les confederacions s’han posicionat en contra del suís, però les federacions nacionals estan dividides. El president de Concacaf, el canadenc Victor Montagliani, ja sona com a candidat de consens amb UEFA i AFC (Àsia).

El projecte FIFA Forward Enterprise, per fons i forma, ha sigut el que ha fet esclatar el cisma, però no és ni de bon tros l’única raó, sinó més aviat la que ha donat un argument de força a uns opositors que fins ara no tenien múscul internacional per plantejar una alternativa viable a Infantino, la reelecció del qual com a candidat únic a la presidència de la FIFA es donava per descomptada fins fa tan sols unes setmanes.

Des que, contra tot pronòstic, va substituir el suspès Joseph Blatter el febrer del 2016, Infantino ha anat instaurant una gestió hiperpersonalista de la FIFA, fins al punt d’emetre comunicats oficials de la institució a través del seu compte d’Instagram. Ha volgut ser una estrella més de la indústria del futbol, i per fer-ho ha posat la FIFA al servei de qui calgués: Putin, el règim qatarià, Trump, l’Aràbia Saudita...

L’aliança servil amb Trump

El millor exemple d’aquesta submissió servil va ser un episodi aparentment anecdòtic que va passar durant el Mundial. Trump, a qui mesos abans va condecorar amb el primer Premi FIFA de la Pau, es va queixar a Infantino per l’expulsió del nord-americà Folarin Balogun davant Bòsnia i la FIFA va reaccionar concedint al davanter un insòlit indult que li va permetre jugar el partit següent contra Bèlgica. Per a la UEFA, allò "va travessar una línia vermella". Allà ja va començar, en silenci i de manera discreta, la rebel·lió que va esclatar poc després.

Paral·lelament al seu servilisme al poder polític, Infantino ha anat expandint sense fre el negoci de la FIFA i envaint espais que històricament havien sigut ocupats per altres organitzacions. El Mundial de Clubs, que va viure la primera edició el 2025, n’és l’exemple paradigmàtic, igual com l’expansió del Mundial de seleccions (de 32 a 48 equips, amb un pla en estudi perquè passin a ser 64), que congestiona el calendari i perjudica les competicions de clubs, organitzades per les confederacions i les lligues nacionals.

El poder dels humils

Aquests projectes serveixen, en el fons, per comprar voluntats de federacions petites i amb pocs recursos, amb un vot que val el mateix que el dels grans països. Ampliar el Mundial implica més espai per a aquestes seleccions: Àfrica ha passat d’un màxim de 5 representants a 10 i Àsia, de 5 a 9. I més diners, és clar. Per a les grans federacions europees i occidentals, un milió de dòlars més o menys no implica una gran diferència, però sí que ho és per al futbol de països del Tercer Món.

"Alguns, per desgràcia, no necessiten ni tampoc volen que d’altres creixin, però hem de reduir aquesta bretxa entre els països grans, molt grans, i tots els altres", va afirmar el dirigent fa uns dies en declaracions als mitjans de la FIFA després de visitar un torneig juvenil a la República Dominicana. Ja està en campanya i sap que hi ha molts més vots en joc en "tots els altres" que no pas en els "grans".

Per aquests motius, la retirada forçosa del projecte FIFA Forward Enterprise no ha apaivagat el moviment d’oposició frontal a un Infantino que durant la seva dècada al capdavant de la institució ha anat acumulant tants adeptes com enemics. Els mesos que queden fins al març, si no prospera davant una moció de censura o alguna acció penal, es preveuen com una guerra civil descarnada en el futbol mundial.