Marc Márquez experimenta un dissabte triomfal a l’Aragó

Pot ser que el català Marc Márquez (Ducati), 33 anys, nou vegades campió del món de motociclisme, un dels cinc millors pilots de la història, no repeteixi títol aquest any. Pot ser. Però també pot ser que sí que el renovi.

Va arribar a Motorland (Alcañiz, Aragó), a 40 punts del líder, el madrileny Jorge Martín (Aprilia), i se’n va anar a dormir a 33, quan encara falten 358 punts en joc. Tothom sap que el circuit aragonès és un dels seus traçats preferits i, per tant, la seva aposta és a fons. "37 punts, 12 dissabte i 25, diumenge. No hi ha cap més remei si volem aspirar al títol", va assenyalar Il Cannibale dijous.

Acompanyat

I per a això, que ho sàpiguen, el noi de Cervera, que aquí està acompanyat per tota la seva família, va decidir maltractar-se, patir, dimecres passat, quan es va acostar a un kàrting pròxim a Motorland amb la Ducati Panigale, una moto de carrer però gairebé de MotoGP, i va fer un munt de voltes a 43 graus. "Feia una calor insuportable", explica un dels seus assistents. "¡Com per no voler guanyar el Mundial!".

A aquesta tortura, el més gran dels germans Márquez va afegir la perícia de sempre, la seva picardia, la seva saviesa, la seva experiència, la seva llestesa i va fer veure (des de Ducati asseguren que no estava "gens molest, ni enfadat") que la seva fàbrica li havia colat un gol, assenyalant en el vídeo resum de Silverstone que patia del seu braç dret. Havia patit, sí, però ho va aguantar.

Divendres, el primer dia d’entrenaments, E.T. va estar brutal, devastador, tot i que l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia) va estar enganxadet a ell. Márquez només va fer un assaig de tornada ràpida. En tenia prou. I Bezz se’n va adonar. "S’està guardant alguna cosa". Ahir va arribar la quali i MM93 va tractar, sí, d’aconseguir la pole position i es va quedar a 89 mil·lèsimes de Bezzecchi. Però ni es va immutar, estava a primera línia, segon, enganxadet a l’italià i al costat del seu germà Àlex.

L’estratègia s’estava complint al cent per cent, al mil per mil, al complet. I va arribar la sortida. Tots eren a la graella, temptant-se al sol, suportant la calor que ell havia aguantat dimecres per provar-se, solet, a Alcanyís. Així que es va posar l’armilla de gel i va passar els últims deu minuts abans d’anar a la graella meditant a la seva butaca del taller.

Quan va arribar l’hora, va pujar al seu Desmosedici i, quan es va apagar el semàfor, va sortir com una bala. "Vaig comprovar que el Marco havia posat el pneumàtic tou darrere i vaig voler colar la moto a l’entrada del primer revolt". Dit i fet, el Marco va sortir bé, però el Marc va sortir tan bé o millor que l’italià, de forma i manera que, a l’arribar al revolt, Márquez li va ficar la moto amb coratge i sagacitat, superant-lo per dins en actitud molt bèstia.

El pla d’atac continua.