Mourinho ja no creu en conspiracions

Després de cinc rodes de premsa, una entrevista a El Chiringuito i un ampli grapat de declaracions als mitjans oficials del club, ja es pot traçar un esbós del José Mourinho que ha tornat al Reial Madrid. O, almenys, de la versió de si mateix que l’entrenador portuguès vol projectar 13 anys després de la seva primera etapa de blanc. I tot i que hi ha trets que evidencien una clara continuïtat en els seus comportaments públics, principalment la fèrria defensa dels seus, en altres aspectes no hi ha qui reconegui The Special One.

Han passat 16 anys des que Florentino Pérez el va contractar procedent de l’Inter de Milà amb l’encàrrec d’acabar amb l’hegemonia del Barça de Pep Guardiola. Una missió que Mourinho, com explica al seu documental de Netflix, va gestionar com una "guerra" sense treva en què valia tot i en què no admetia soldats amb dilemes de consciència.

En aquell trienni, sobretot en els dos anys inicials que va compartir amb Guardiola, la fustigació als àrbitres va ser una de les principals característiques del discurs de Mourinho. El madridisme més militant i entregat a la seva histriònica causa va fer d’aquell icònic "¿pur qué?" un mantra victimista que, ara, molts al club i també de fora consideren justificat després de destapar-se el cas Negreira, per molt que no s’hagi demostrat (almenys de moment) que un sol àrbitre estigués comprat.

"Els fills de Negreira"

Menys encara, és clar, a la Champions, on concentrava la seva conspiranoia arbitral, amb els "Ovrebo, De Bleeckere, Busacca, Stark" que va citar d’una tirada en una altra de les seves cèlebres declaracions. El Reial Madrid, com a club, continua instal·lat en aquest relat en les competicions espanyoles, apel·lant contínuament a la seva televisió oficial a "la llardosa Lliga Negreira" i a la plantilla arbitral actual, formada pels "fills de Negreira". Així ho vol i exigeix Florentino.

"Sentia una cosa estranya, no sabia el nom, no sabia qui era Negreira, però era estrany. Uns anys després, ja se sap que no és estrany, l’únic que veig estrany és la justícia", va dir fa uns dies a El Chiringuito sobre aquell cas. Però de tornada el 2026, a diferència de la línia oficial del club, ho considera aigua passada.

"Jo abans de cada partit confio sempre en l’àrbitre. No penso que hi hagi un àrbitre a Espanya avui que és amic de Negreira o que li ha fet un favor i l’hi deu. Estic del costat de l’honestedat dels àrbitres", va defensar abans de la victòria contra la Reial Societat, elogiant, a la seva manera, l’arbitratge del partit contra l’Espanyol: "Ho va fer molt bé des del punt de vista tècnic. Entenc que no veiés la vermella per agressió a Vinícius".

"Gràcies" a LaLiga

Tampoc segueix la línia marcada pel club en la relació amb LaLiga que presideix Javier Tebas, a qui Florentino considera el seu màxim enemic en la indústria del futbol. Sense cap necessitat de fer-ho, ja que ningú li va preguntar directament, fa uns dies Mourinho va donar públicament les "gràcies" a la patronal. "He d’agrair a LaLiga, que va tenir el sentit comú d’ajornar una setmana més els partits dels equips que tenien jugadors en el Mundial", va dir abans del partit contra la Reial Societat, en un missatge que, de nou per iniciativa pròpia, va repetir després d’aquell mateix partit: "Dono gràcies a LaLiga per tenir una setmana més".

Coincideixen les seves declaracions públiques amb la percepció dels que treballen en el dia a dia de Valdebebas que el veuen més relaxat i calmat que en la seva anterior etapa. Fins i tot va arribar a dir ahir que no li importa que es filtri la seva alineació, tret que canviï la seva estructura tàctica, quan en el seu moment va organitzar una guerra civil a la caça d’un talp que va revelar que Pepe jugaria com a migcampista i no de central en un clàssic.

Mourinho fins i tot fa broma en públic amb els periodistes sobre les seves bones fonts d’informació. El mateix Mou que el 2012 li va muntar un parany a un reporter per una informació sobre el descontentament dels jugadors amb un dels seus assistents.

Pilota d’Or per a Mbappé

L’únic vector discursiu en què Mourinho és plenament reconeixible és en la defensa als seus jugadors. Des de la denúncia del "bullying" que pateix Vinícius fins a la petició de la Pilota d’Or per a l’"increïble" Mbappé que va fer ahir, en la vigília de rebre l’acabat d’ascendir Màlaga (17.00 hores, Movistar LaLiga) al Santiago Bernabéu: "Estic molt content amb tots els ells. Aquí només tenim grans jugadors i grans grans grans jugadors".

El dubte, més que raonable, és si els cabells blancs han apaivagat un Mourinho que ja té 63 anys o si és només un posat de tàctica que aparcarà quan vinguin mal dades o ho consideri necessari. Només el temps ho dirà.