Pogacar pateix una dura caiguda i es veu obligat a abandonar la Vuelta

Va ser un coi de pedra el que va enviar Tadej Pogacar a l’asfalt valencià. Era un dia tonto, d’aquelles etapes que passen sense pena ni glòria i que serveixen més per preguntar què passarà l’endemà amb totes les muntanyes alacantines pel camí. I, de sobte, veiem Pogacar a terra. No s’aixeca: mal senyal. Li obren el jersei vermell i només es veu sang. Mira de pujar a la bici, però el dolor el supera. Un drama. No hi ha altra definició.

Era l’ànima de la carrera, el que atacava cada dia, el que, segurament, se la jugava massa en baixades com Baixalis, a Andorra, o el Bartolo, a Castelló. I, ves per on, cau de la manera més tonta per culpa d’una pedra al voral: es va donar un cop inesperat, trist i molt injust. Sobretot per a Pogacar, però també per a la Vuelta i per al ciclisme en general.

Passarà pel quiròfan

Ara algú dirà que la Vuelta queda oberta, més competitiva que mai, igualada entre tres o quatre corredors, però es trobarà a faltar la dimensió que donava Pogacar, amb les carreteres plenes d’espectadors com no es recordava des de la participació i també retirada de Miguel Induráin el 1996.

El comunicat mèdic de la UAE va indicar que Pogacar va patir "una commoció cerebral, una fractura desplaçada de la clavícula esquerra –de la qual serà intervingut–, una fractura cervical estable a C7 i múltiples abrasions", sense "altres lesions greus ni seqüeles neurològiques".

Bevia aigua del bidó. És el moment en què es treu almenys una mà del manillar i la bici s’agafa amb menys força. No va veure la punyetera i endimoniada pedra i es va clavar una patacada de consideració. "Presentava un traumatisme encefàlic i molt dolor a l’espatlla esquerra. Ha sigut una caiguda molt lletja", va resumir Álvaro Ortiz, el metge de la Vuelta que va atendre Pogacar al lloc de l’accident, quan faltaven 31 quilòmetres per a la meta.

El cop va afectar Pogacar en l’aspecte físic, però tota la Vuelta en l’aspecte psíquic: la cursa es va quedar en estat de xoc. La carrera es veia com una obra teatral en la qual cada dia l’astre eslovè interpretava un acte, cada un millor que l’anterior, amb ganes de guanyar-se l’aplaudiment de tothom quan baixava el teló de l’etapa. Aplaudiments era el que rebien els companys de la UAE que es van parar a esperar-lo, que es van endarrerir i que van arribar com en una processó de dol a la meta de Xeraco.

Més caigudes a l’arribada, com al llarg de tota l’etapa, i, al pensament, la frase que Pogacar va dir a Andorra després de vestir-se de vermell a la quarta etapa. "Si jo fos periodista no donaria la Vuelta per sentenciada". Malauradament, quanta raó tenia.

Va quedar en un segon pla la victòria a l’esprint del francès Bryan Coquard. El triomf d’un velocista era l’únic que es va mantenir d’una etapa que va deixar la Vuelta sense líder, un Pogacar que no queia i abandonava una carrera des que ho va fer a la Lieja-Bastogne-Lieja del 2023. L’accident va ser la clau perquè aquell any no guanyés el Tour.

Però no així el brillant gest d’Enric Mas, que es va negar a col·locar-se el jersei vermell de líder al podi. Va agafar la peça com si fos el dependent que mostra una samarreta per si vols comprar-la. Semblava que demanava al públic valencià si li agradava, perquè jo no me la posaré.

Homenatge

"Ho vaig decidir d’acord amb Movistar com a gest d’homenatge a Pogacar", va reconèixer el ciclista mallorquí. "No em pregunteu pel que faré a partir d’ara perquè el primer que he de fer és assimilar el que ha passat", va afegir el nou líder de la carrera després de tenir una gran deferència, brillant i pròpia d’un gran campió, com va fer Eddy Merckx després de la caiguda de Luis Ocaña en el Tour de 1971.

¿I ara què? La Vuelta adquireix una altra dimensió. Perd la figura galàctica i entra en un laberint de ciclistes molt igualats, encapçalats per Mas, que avui es vestirà de vermell per primera vegada a la vida. Ni ell ni cap rival sabia, tots afectats per l’accident de Pogacar, què farien a partir d’ara amb una etapa clau amb arribada a la base militar d’Aitana. El cop és tan fort que costa pensar en el futur.

Classificacions

Vuitena etapa

1. B. Coquard (Fra/Cof)....03h.47.06

2. M. Pedersen (Din/Lidl).............m. t.

3. J. Meeus (Bèl/R. Bull)...............m. t.

4. B. Turner (GBr/Net)...................m. t.

General

1. E. Mas (Esp/Mov)..........23h.23.33

2. P. Roglic (Esl/R. Bull)......a 1.00 min

3. F. Gall (Aut/Dec)..............a 1.11 min

4. S. Kuss (EUA/Vis)...........a 2.15 min

5. O. Onley (GBr/Net).........a 2.16 min