Mas es converteix en la superestrella de la muntanya Aitana

Més enllà de la Vuelta, la mateixa vida que dissabte va clavar una clatellada terrible a Tadej Pogacar, es va convertir en un obsequi, en un acte de justícia per a Enric Mas, que es va transformar en la superestrella d’Aitana, l’última muntanya d’Espanya que va veure Rafael Alberti des de l’aeroplà que el portava a l’exili i per això va posar a la filla el nom de la muntanya.

Feia broma un Mas eufòric dient que entenia Pogacar, perquè el mallot vermell li donava ales, una força descomunal per demostrar que si és trist que el fenomen eslovè se n’hagi anat de la cursa, la Vuelta reviu amb el ciclista mallorquí, el més fort i sobretot el més intel·ligent entre corredors igualats, en què ara compten més els segons, esgarrapar temps gra a gra, que la minutada que sempre imposa l’eslovè.

La Vuelta es guanyarà a força de coratge, de saber controlar els nervis, de no atacar abans de temps i des de lluny com va fer Felix Gall quan l’únic que es permet aquests luxes ja no és a la cursa. S’ha de pujar confiant en els companys, que et deixin tan a prop com sigui possible del cim i allà actuar com va fer el mallorquí el millor dia de tota la seva cursa esportiva per treure aquest corredor gran que tantes vegades ha tingut amagat al cos.

"¡Som-hi, Nicolau!", li diuen de broma els companys del Movistar, en al·lusió al seu segon cognom. Ningú parlarà malament del mallorquí en el conjunt que més afecte desperta entre l’afició espanyola perquè el qui llueix aquests colors se sent com l’hereu dels grans, primer de Periquito i després d’Induráin passant per Valverde.

Favorit

"Él me dice que quiere divertirse; yo le digo que los rumores vuelan", canta l’artista catalana. I trencant els rumors, els qui sempre deien de manera injusta que Mas corre amb la sang freda, es va voler divertir, amb actitud Pogacar, en una Vuelta que ara el té com a favorit.

Va deixar que Gall, tercer de la general, cremés primer les seves naus i després a ell mateix. Dues vegades va atacar l’austríac i totes dues el va neutralitzar el mallorquí, de manera superba, com fa el líder que no ha deixat mai de ser. Hi era ell per prendre el control de la cursa i per ser el més llest de la classe. "Suposo que no ho he pensat bé, però demà serem notícia a la televisió", repeteix la cançó Superestrella. Mas va canviar el demà per l’avui quan es va posar a atacar, a despenjar Gall i, sobretot, a jugar amb Roglic, el més perillós, el qui ara sí que se sap que pot guanyar una cinquena Vuelta i el qui ha aturat la fugida dels periodistes eslovens, que s’han quedat per si un altre astre del seu país arriba a Granada vestit de vermell... amb permís de Mas.

No va fallar en l’esprint

A Mas li faltava una victòria. Se li va escapar al Giro, a Castelló amb Pogacar, però Oscar Onley, quart i el millor dels joves, el va controlar mentre deixava que Roglic se li acostés per rematar-lo just quan s’estava recuperant. De deu. I no va fallar en l’esprint, l’assignatura pendent, perquè sempre hi havia algú més ràpid que ell que li arrabassava una victòria.

A Aitana va ser la superestrella, el qui es va abraçar amb tots els integrants d’un Movistar que administra massa les victòries, però la de la Vuelta és una mina, el millor dia de l’any. "La caiguda de Pogacar va ser una desgràcia perquè és el millor corredor de la història, però calia girar full", va reconèixer el mallorquí, que es va posar un mallot, entregat per accident, però que ha fet seu, en propietat, amb valentia i amb una victòria a la Vuelta que no aconseguia des del 2018 quan tenia 23 anys.

La vida ha canviat a la Vuelta. Avui, descans al sol valencià.