Espanya topa amb el mur alemany i es queda amb la plata en el Mundial

El magnífic Mundial de la selecció espanyola d’hoquei herba es va quedar ahir sense el colofó a la final de Wavre (Bèlgica) contra Alemanya (0-1). Va dominar el conjunt de Max Caldas, va exhibir el seu talent i va acariciar el triomf amb diverses ocasions clares, però va topar una vegada i una altra amb el mur germànic. No hi va haver manera de fer-lo caure. La campiona va revalidar la corona mundial i els Redsticks, amb 12 catalans a les seves files, van haver de conformar-se amb la plata.

El palmarès reflecteix que Espanya és una potència solvent en els esports d’equip. Aquest diumenge tenia una oportunitat estel·lar per ratllar una de les caselles pendents. Campiona del món al llarg de la història en futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, waterpolo i futbol sala, no va poder ampliar el llistat amb l’hoquei herba. En la seva tercera final tampoc va arribar el premi. Va caure el 1971 a Barcelona contra el Pakistan, clàssic dominador d’aquest torneig en les seves primeres edicions; va deixar escapar la del 1998 contra dels Països Baixos, i va cedir en aquesta última edició contra Alemanya.

No va merèixer aquest càstig el conjunt de Max Caldas, designat millor entrenador del món l’any passat. Sota la seva batuta, Espanya va aconseguir el bronze a l’Europeu i va ser semifinalista olímpica. En el Mundial va pujar un esglaó i va lluitar pel títol després d’eliminar a semifinals el coamfitrió Països Baixos, vigent campió olímpic, amb una remuntada sensacional.

Ocasions fallades

El gol de Michel Struthoff després d’un desgraciat rebot al final del tercer quart va acabar amb les esperances de culminar la gesta. Ni Chefo Basterra, l’heroi de les semifinals, va trobar el camí del gol i va tancar el campionat amb set dianes, les mateixes que el mític Santi Freixa a Mönchengladbach-2006.

El primer parcial es va saldar sense gols en un duel igualat amb un penal per bàndol: el primer a favor d’Alemanya (m. 2), ben resolt pel porter Luis Calzado, i el segon, per a Espanya, defensat a la perfecció pel rival, especialista a frustrar aquestes accions (m. 9). Hi havia molt respecte entre els dos combinats, res a veure amb el volcànic enfrontament contra els Països Baixos.

L’equilibri es va mantenir també en el segon quart amb una Espanya que cada vegada està més assentada que va acariciar el gol amb una fuetada de Borja Lacalle repel·lida de forma magistral pel porter Danneberg (m. 24). El combinat espanyol va arribar al descans amb bones sensacions i les va prolongar al començament del tercer quart, en el qual va posar a prova la defensa teutona en diverses ocasions, inclòs un penal córner que va estar a punt de convertir Marc Miralles (m. 39). El seu llançament va marxar fora per escassos centímetres.

A tomba oberta

Més efectiva va ser Alemanya, que va saber aprofitar el seu moment per aconseguir avançar-se amb el gol de Struthoff en el crepuscle del tercer quart (m. 44). L’equip espanyol no es va intimidar, però la falta d’encert en els penal córner (en va tenir dos més de consecutius abans d’encarar l’últim quart per a un total de quatre) va mantenir per davant els germànics.

Va continuar intentant-ho de totes les maneres Espanya i Pol Cabré va buscar les taules amb un xut creuat. Max Caldas es va llançar a tomba oberta i va substituir el porter Calzado per un jugador més de camp a 3.46 del final. Tampoc va funcionar. Alemanya va demostrar la seva experiència per tancar amb clau i assegurar-se el seu quart or en els Mundials. Els Redsticks, que sí que van ser capaços de batre el seu rival en la segona fase del torneig, poden tornar orgullosos a casa. No pujaven al podi mundialista des del bronze del 2006.