Márquez torna a rugir amb una altra exhibició bestial a l’Aragó

Mentre el Marc minijò Solés, el seu fan de vuit anys, guanyava la primera carrera d’ahir a Alcarràs i s’havia de retirar en la segona al perdre oli la forquilla davantera de la seva minimoto de 110cc, Marc Márquez (Ducati), el més gran, el nou vegades campió del món, el mestre, el seu assessor, va protagonitzar una altra exhibició tremenda (novena victòria a l’Aragó) en el gran premi de Motorland (Alcañiz). Una victòria que, sumada a la de dissabte, li permet coronar els 37 punts totals que perseguia i acostar-se una mica més: passa d’estar a 40 punts de Jorge Martín (Aprilia), el líder, a només 19, restant encara 333 en joc.

I això que el Marc gran, l’immens, el gairebé invencible, va estar a punt de patir una avaria semblant a la del minijò, que hagués acabat arruïnant el seu increïble doblet. "Doncs sí, me l’havia de jugar, de nou, al primer revolt. Em vaig posar per dins, vaig passar al Marco (Bezzecchi), però em vaig oblidar d’aixecar la suspensió posterior de la meva Ducati. Quan vaig encarar el doble revolt 2/3, la moto va perdre tracció i em van passar el Marco i el Pedro (Acosta), havent de canviar totalment els plans".

Però Il Cannibale, si alguna cosa té, és la capacitat d’improvisar, de canviar el guió, de buscar solucions a tot. "Una vegada recuperada l’estabilitat de la moto, no vaig tenir pressa. Vaig anar guanyant ritme i vaig poder passar al Pedro i al Marco. Després es tractava de manejar el ritme de la carrera i esperar a l’equador de la prova, pressionar amb fermesa, aconseguir aquest segon de marge que et dona la tranquil·litat, conservar-lo i guanyar, que era el que necessitava".

Explicat així, sembla fàcil. Però, al llarg d’aquest fabulós cap de setmana de Márquez, Bezz va ser sempre el més ràpid, no només dissabte amb una pole de rècord o diumenge abans de la carrera, dominant el warm-up (l’assaig previ al GP), sinó mostrant-se amb un ritme superior a les Ducati dels germans Márquez Alentà.

Però de res li va servir a Bezz dominar les taules de temps i rècords de Motorland. E.T. sabia que aquest era un dels seus jardins i era conscient que tenia la necessitat d’aconseguir els 37 punts. I els va sumar amb una autoritat aclaparadora, als 33 anys, tant dissabte com diumenge, tant en 11 voltes com en 23.

Si la victòria se li va complicar a la sortida, perdó, en el primer, segon i tercer revolt, ell va ser capaç de convertir la dificultat en pur plaer, en glòria. En la volta 16 de les 23 que constava la carrera, Márquez li va fer un interior prodigiós, tremend, que Bezzecchi no oblidarà en la vida ("El Marc és tremend en aquest traçat, ¡tremend!") i va superar l’italià, que va lluitar la posició, situant-se, en paral·lel, amb el Marc en la recta que venia a continuació. "Vam estar enganxats durant un munt de metres, vorejant-nos a 300 km/h. I, al final, vaig poder ficar-li la moto de nou", va relatar Márquez, que va continuar: "A 300 per hora, a un dit de la seva moto, allà, en aquell instant, no penses ni en la teva mare, ni en el teu pare, ni en la teva nòvia, ni en el teu gos. Només penses a continuar pressionant les dents, retorçar el puny del gas i, sí, mirar de ser l’últim a tallar gas, esgotant al màxim la frenada".

Bezz es va desgastar tant, tant, en aquesta baralla, en aquest pols, en aquest duel amb Márquez, que el Tauró de Mazarrón, que va fer una extraordinària carrera (no importa que continuï sense guanyar el seu primer GP en MotoGP el seu tercer any), li va poder fer un per fora a l’estil Jorge Lorenzo, situar-se segon i viure darrere del nou vegades campió del món. Tot i que en cap moment va tenir possibilitat d’espantar el vencedor. Cert, no el va espantar, però el pols va ser tan bèstia que, en la volta 10, tots dos, el Marc i el Pedro, E.T. i el Tiburón, van rodar en el mateix temps, ¡el mateix temps!: 1.47.169 minuts, provocant l’admiració dels 51.191 espectadors que hi havia a les grades.

Perseguidor

Márquez, amb dolor al braç dret o sense pilotar la millor moto de la graella, que continua sent l’Aprilia, no sent líder i sí que perseguidor, continua sent el candidat al títol del pàdoc de MotoGP. A l’Aragó, va guanyar el seu quart GP de la temporada (Hongria, la República Txeca, Alemanya i l’Aragó), igualant els quatre triomfs de Bezzecchi (Tailàndia, el Brasil, els EUA i Itàlia) i, a més de superar el Marco i ja ser segon, està enganxadet a Martinator, que continua sent líder, amb un sol triomf, el de Le Mans (França).

Queden, sí, ja sé que ho saben, però ho recordo de totes maneres, nou grans premis, 18 carreres, 333 punts en joc: San Marino, Àustria, el Japó, Indonèsia, Austràlia, Malàisia, Qatar, Portugal i València. Ningú s’atreveix a pronosticar qui serà el campió, per descomptat, però l’avi, el campioníssim, ja s’acosta, ja està de nou allà, al clatell de Jorge Martín, el líder que sembla presa fàcil del noi de Cervera.