Flick reconfigura l’atac del Barça: sense ‘nou’ marca el doble de gols

Tot just són tres partits. No és res en la immensitat d’una temporada en la qual, en el millor dels casos, se’n poden arribar a disputar 60. No és res, però, al mateix temps, és molt. Tres partits i 12 gols ha marcat el nou Barça de Flick, guiat per un precís Raphinha, que ha anotat cinc gols. O sigui, el brasiler suma el 42% d’un equip que ha viscut una profunda revolució en l’atac, capaç com ha sigut Deco, el director esportiu blaugrana, de fitxar fins a tres davanters en un estiu de grans canvis.

El Barça juga sense ‘nou’, un davanter caçagols. I Flick, que en la seva curta vida com a entrenador de clubs només havia tingut Robert Lewandowski (primer al Bayern de Múnic, després, al Barça) com a eix de la davantera, s’ha reinventat a si mateix.

71% d’encert

Si no tens aquest especialista, en construeixes un. I en temps rècord. Va escollir Raphinha per donar-li la capa de ‘nou’, que ha ofert una veritable exhibició inicial. Tot va començar contra l’Elx (tres rematades a porteria, dos gols). Després va mantenir la fiabilitat contra l’Athletic (un xut a porteria, un gol) i ho va repetir contra el Rayo (tres xuts a porteria, dos gols).

És tan contundent el capità que el seu percentatge d’encert (71%) sorprèn tothom. A tots, menys Flick, l’autor intel·lectual de tan prodigiosa transformació. «No em sorprèn el nivell de Raphinha, és un jugador de classe mundial. És clar que m’esperava aquest rendiment», va dir el tècnic amb naturalitat, que ha canviat tots els mecanismes ofensius del Barça, acostumat com estava durant els dos primers anys a viure de la genialitat de Lamine Yamal.

«No em sorprèn el nivell de Raphinha, és un jugador de classe mundial. És clar que m’esperava aquest rendiment»

Hansi Flick

— Entrenador del Barça

Més simetria

Abans, tot s’orientava cap a la banda dreta, el quilòmetre 0. Era origen i final de l’atac blaugrana. Ara, en canvi, existeix un altre poderós focus de llum al costat esquerre, on l’aposta per Xavi Espart, un lateral amb ànima de centrecampista (seva va ser l’assistència a Raphinha en l’1-1 al Rayo), i la ubicació d’Anthony Gordon més enganxat a la línia de banda (extrem de toc fi i cames veloces) configuren una nova pell per a l’equip.

De sobte, i després dels tres primers partits, el Barça és un equip més simètric, i alhora més imprevisible, en el seu camí cap al gol. Han canviat dues de les tres peces de la davantera. Només Lamine Yamal segueix al seu lloc.

De 6 a 12 gols

Raphinha s’ha desplaçat de l’esquerra cap al centre, i l’equip té ara molt més joc interior, cosa que suposa un avantatge afegit per als extrems, que reben la pilota fins i tot en millors condicions. No és gens casual, per tant, que, l’estiu en què Lewandowski va marxar cap al seu refugi nord-americà a Chicago i Ferran Torres va triar retrobar-se amb Luis Enrique al PSG, el Barça hagi estat més eficaç que mai.

En el primer curs de Flick, el Barça va anotar sis gols en els primers 270 minuts. En van ser set en la segona temporada. Ara, i sense un ‘nou’, amb Gabriel Jesus mirant-lo des de la grada del Camp Nou, en suma 12, just el doble de l’estrena de l’alemany. Té el Pitxitxi al seu equip: Raphinha suma cinc gols a la Lliga en una espectacular arrencada de temporada que l’equipara al millor Messi; Mbappé en porta quatre.

Tres per un Diomande

I Flick no només ha modelat en un mes aquesta nova manera d’atacar, sinó que n’ha reconfigurat les entranyes. Deco li ha portat tres davanters pel preu d’un Diomande.

A Gordon, convertit en el nen mimat del Camp Nou que s’ha entregat al seu dinamisme, el va fitxar abans del Mundial (70 milions d’euros), esquivant l’exagerada inflació que es viu a la Premier. A Karim Adeyemi (22 milions d’euros) el va rebre el Borussia Dortmund, aprofitant el seu desig de venir a Barcelona i assumint aquest cost, tot i que, si hagués esperat un any, hauria arribat gratis al Camp Nou. I Gabriel Jesus (10 milions a l’Arsenal) suposa una solució creativa («m’ha sorprès l’oportunitat de tenir-lo és un davanter top, encaixa molt bé en el nostre estil», va confessar Flick) per a aquest nou atac.

El Barça ha comprat tres davanters (Gordon per 70 milions; Adeyemi, 22, i Gabriel Jesús, 10) per menys diners que el Madrid per un: Diomande ha costat 120 milions.

Per aquests tres nous davanters el Barça ha abonat 102 milions. O sigui, just la meitat del que va rebre pel traspàs de Ferran Torres (50 va pagar el PSG). El Madrid n’ha invertit 120 per Diomandé, que no és ni titular en els tres primers partits perquè Mourinho considera que s’ha d’anar «amb calma». Amb prou feines ha jugat 57 minuts en tres partits: 26 contra l’Espanyol, 6 davant la Reial Societat i 25 contra el Màlaga. I no ha xutat ni una sola vegada. Ni fora, ni a porta.

Flick, mentrestant, ha firmat el millor inici golejador de la seva època al Barça.