Gabriel Jesús firma per tres anys amb el Barça: «Si soc aquí és perquè Déu té un pla per a la meva vida»

Gabriel Jesús és un paio molt creient. Els ho ha reiterat diverses vegades durant la seva presentació amb el Barça. Un fitxatge inesperat per a ell fins a la setmana passada, segurament quan el Barça va veure que l’adquisició de Julián Álvarez es posava tan lletja com impossible.

«Si soc aquí és perquè Déu té un pla per a la meva vida», va dir Gabriel Jesús, que, alhora, va assegurar que no creia en les casualitats sinó en la feina. Després de passar «dos anys molt dolents» per una greu lesió i les dificultats per tornar a jugar amb l’Arsenal, va afirmar que sentia «que alguna cosa bona em passaria».

Un atac «de puta mare»

Va passar que Deco li va trucar a ell i als seus agents, entre tots van temptejar les possibilitats de sortir de la grisenca Londres –per la suplència que l’esperava a l’Arsenal– per aparèixer a l’assolellada Barcelona. No té ni de bon tros la titularitat assegurada ni aparentment accessible. Els seus companys van marcar cinc gols al Rayo, com si li volguessin ensenyar l’alt nivell que haurà d’oferir.

Entre Déu i els humans ho han arreglat perquè Gabriel Jesús firmi per tres anys amb el Barça. El davanter brasiler, de 29 anys, ha pogut comprovar que entrarà en un equip que té un atac «de puta mare». Va deixar anar la grolleria impròpia d’un creient per ser una expressió tan sentida per ell. Des que va aterrar al Manchester City el 2017 ha après a parlar castellà. Per Pep Guardiola, per Mikel Arteta, els seus entrenadors al City i l’Arsenal; per Eric Garcia, per Rodri, per Mikel Merino... Va demanar perdó immediatament.

La tercera Champions

Gabriel Jesús es defensa en castellà i arriba a Barcelona amb la simple vocació de donar un cop de mà a un equip bicampió de Lliga i ja fet. Ell té un historial lloable (dues Champions, amb el City i l’Arenal, per exemple) i catalogava de «somni» afegir el tercer trofeu amb el Barça. Sap que és el repte de la temporada.

«Quan era nen faltava a l’escola per veure els partits de la Champions quan jugaven Ronaldinho i Deco», va confessar a la sala comercial del club, després d’haver passat pel despatx presidencial de Joan Laporta. «Sé que els brasilers han escrit una gran història aquí», va afegir, tant al·ludint a Ronaldinho en el passat com Raphinha en l’actualitat. Amb el capità competirà en l’eix de l’atac, tot i que Gabriel Jesús va recordar que es va formar com a davanter jugant d’extrem. Pitjor encara si ha de competir amb Lamine Yamal. O amb el veloç Gordon a l’altre costat.

Una dècima part

Amb la humilitat per bandera i la fe en Déu, serà ell qui hagi conquerit la samarreta del Barça per ser el davanter centre que demanava Flick, i no Julián Álvarez. Costarà una dècima part. Dels cent milions que va rebutjar l’Atlètic als 10 més 5 en variables que accepta l’Arsenal.

«No m’ofèn ni em molesta», va replicar quan va saber que era la segona, tercera o quarta opció del club. «Només em molesta que diguin que soc mal paio, em molesta no jugar a futbol».

Ara és feliç per veure confirmada la seva il·lusió i corroborada la seva fe. «Quan entrenava separat dels jugadors de l’Arsenal donava el màxim creient que alguna cosa bona m’anava a passar». Va tardar, però va passar. «Fa deu anys vaig tenir l’oportunitat de venir aquí, però la vida em va portar a un altre camí». Potser va ser Déu.