La nit en què Lamine va homenatjar Leo

Flick ja va avisar. Lamine Yamal havia recuperat el somriure. Aquest toc màgic, especial, que enlluerna quan té les botes posades. Li havia costat arrencar (totalment normal després de la lesió i el Mundial), però a Can Barça té el temps que necessiti. Per recuperar-se, per sentir-se de nou amb aquesta confiança que ho dispara tot.

Contra el Rayo, Lamine va tornar a sortir d’inici des de la banda. Aquesta en la qual tots els aficionats volen estar situats a la grada. Com si, de prop, poguessis desxifrar els trucs d’un mag. Contra el Rayo va acompanyar l’equip en el seu vaivé d’inici a mesura que anava construint el seu futbol. Primer va marcar Raphinha, el nou nou del Barça que li ha provat a les mil meravelles.

Abans que Haaland i Mbappé

Després, Lamine va demanar pas. En el 21 es va treure de la màniga un desmarcatge i un xut espectacular. Va enviar la pilota al fons de la xarxa amb un xut bombat i creuat, deixant que entrés a poc a poc. Es va tirar i va lliscar, com si levités sobre la gespa del Camp Nou. L’afició que tant anhelava tenir de tornada el Lamine màgic es va retrobar amb ell. I ho va celebrar.

A la banqueta, Rodri no es podia creure la que s’acabava d’inventar. Totalment al·lucinat el migcampista. El dia en què Leo Messi, l’etern 10 blaugrana, anunciava que es retirava de la selecció, Lamine Yamal, el seu hereu, el va homenatjar. Amb un gol que només els elegits poden imaginar. Amb l’esquerra, com l’argentí. En Lamine Yamal resideix ara tot el pes de la seva història, però sempre podrà seguir els passos de Leo, que va ensenyar al món el que era ser un geni.

Amb la diana, Lamine es va convertir en el jugador més jove de la història de les cinc lligues a arribar als 50 gols, superant els registres de Haaland i Mbappé. Amb la desimboltura d’un veterà, sense posar-se gens ni mica nerviós o inquiet. Sembla molt llunyà aquest 29 d’abril del 2023, quan debutava per primera vegada amb la samarreta blaugrana amb només 15 anys, 9 mesos i 16 dies. Ara, que ja ha arribat als 19, ens sembla habitual el que fa. Però l’excepcionalitat de Lamine també rau en això, que ni som conscients de quan va començar tot perquè només pensem en el que vindrà.

Va aguantar tot el partit sobre el verd. Flick li va donar minuts perquè continués consolidant aquesta confiança i, sobre la botzina final, va enviar una pilota rasa. Eficiència i genialitat, recordant de nou l’argentí amb una passada clavada al fons de la xarxa. A Lamine no li fa falta "farmejar aura", ell la porta de sèrie i la demostra amb la seva sola presència sobre el camp. No li fa falta pretendre ser ningú. Tots volen ser com ell mentre ell és molt feliç disfrutant del camí que l’està portant a ser un jugador d’època.