Mas supera feliç una altra etapa trampa camí de la muntanya

Fa molta calor a Múrcia sota un tòrrid sol i anant en bici és inevitable que els ciclistes es posin morenos. Quan Enric Mas, líder de la Vuelta, es treu el casc, se li aprecia la marquinha a la cara, allà on les corretges impedeixen que es torri la pell. Se’l veu feliç, avui compleix una quarta etapa de líder, ja no hi haurà esprint (victòria a Lorca de Matthew Brennan, la tercera que aconsegueix) i bona part de la carrera es juga al cim de Calar Alto, a prop dels decorats de l’spaghetti western per les seques terres d’Almeria.

Mas rep el copet d’Alejandro Valverde a la sortida de Cartagena, etapa cent per cent murciana, per on entrenava l’etern astre de la regió. Una etapa plana sense contratemps és un èxit quan un líder no es juga res, tret que es produeixi un accident com el que va apartar Pogacar de la Vuelta.

La tasca del Movistar és protegir el seu líder, cosa que faria qualsevol altre equip, és obvi, si portessin el jersei vermell. Els que van complint la tasca gregària, al final, com Iván Romeo, es despengen, que, tot i que es vagi a roda a 55 per hora, el desgast, la tensió i el perill hi són sempre presents. I això que ara ja s’ha oficialitzat protegir la zona d’arribada als últims cinc quilòmetres, així els líders de la general s’endarrereixen. Amb menys cascos jugant-se la victòria d’etapa disminueix el perill de caiguda.

Regula Mas la feina dels companys. A ells els és igual qui guanyi l’esprint, que això és cosa de Van Aert quan llança el seu company Brennan cap a la victòria. Poca història reuneix l’etapa, fins al punt que Mas implora que s’ho hauria passat d’allò més bé si hagués bufat el vent lateral amb força, senyal de talls en el pilot, diversió a bord, sobretot si la feina es produeix per darrere del líder de la carrera i sorprèn algun favorit.

S’acaba l’etapa, segueix la calor i, en aquestes condicions, sempre amb Enric Mas de líder.