12 de maig de 2007
12.05.2007
Julián García Candau

ANB va tenir un equip de futbol durant la Guerra Civil

12.05.2007 | 02:00

Acció Nacionalista Basca (ANB), partit que es va escindir del Partit Nacionalista Basc (PNB), va participar durant la Guerra Civil en la defensa d'Euskadi i, consegüentment, de la República. Un equip de futbol, en nom seu, va jugar partits benèfics.
José Antonio Aguirre, que va ser jugador de l'Atlètic de Bilbao, va crear la Selecció d'Euskadi de la qual van formar part jugadors internacionals i que en la seva majoria van acabar a l'exili.
Abans que partís la seva selecció, que va debutar a París guanyant al Racing, però que no va gaudir de l'èxit perquè allà va arribar la notícia del bombardeig de Gernika, va haver-hi futbol a Biscaia amb les seleccions del PNB i ANB, així com duels entre les seleccions de Biscaia i Guipúscoa.
Alguns dels participants en els partits benèfics, com va ocórrer també a València, (Agustinet Dolz baixava del front de Terol per jugar amb el Llevant) van deixar de ser soldats, gudaris en aquest cas, per participar en aquest tipus d'espectacles.
El Chato Iraragorri, interior de l'Athletic, que era membre de la Secció de Sanitat d'Acció Nacionalista Basca, va seleccionar un equip que es va enfrontar al que va convocar Mandaluniz per al Partit Nacionalista Basc.
La primera confrontació, amb gran ambient popular, es va celebrar a San Mamés. Va haver-hi ple i va presidir el president del Govern Basc, José Antonio Aguirre. Al costat d'ell van estar-hi el secretari general de Defensa, Joseba Rezola i els consellers Telesforo Monzón i Jesús María de Leizaola, que va ser president d'Euskadi en l'exili, i l'alcalde de la ciutat, Ernesto Ercoreca i Régil.
ANB (Eusko-Ekintza), de vermell, va formar aquest conjunt: Eguía; Euskalduna, Aedo; Julián Ramón, Cuqui Bienzobas, Marculeta; Rejón, Iraragorri, Lángara, Bata i Oyaneder.
L'equip del PNB (Eusko-Gudarostea),de blanc, el van formar: Ispizúa; Pablito, Areso; Cilaurren, Soladrero, Zubieta; Larrondo, Unamuno, Gur-ruchaga, Mandaluniz i Gorostiza. A Larrondo el va substituir Ruiz en el segon temps.
Iturralde, avi de l'actual àrbitre de Primera Divisió, Iturralde González, auxiliat per González i Saracho va dirigir el partit que va guanyar ANV per 7-5. Consta que entre els golejadors hi van figurar Areso, Lángara (3), Gorostiza (2), Rejón i Iraragorri (2). Ens les dues formacions hi van haver onze futbolistes internacionals amb Espanya.
El vell Iturralde va fer gestions perquè Lángara, que estava pres en el vaixell Quilates, a la ria de Bilbao, injustament acusat de feixista perquè durant la revolució d'Astúries va ser soldat i li va tocar sortir al carrer amb fusell a la mà, fos alliberat. Va contribuir eficaçment al seu alliberament el socialista asturià Belarmino Tomás. Lángara era davanter centre de l'Oviedo, i gràcies a això va formar amb l´ANV i posteriorment amb Euskadi. L'avi Iturralde havia de tenir bona mà esquerra perquè després de la guerra no va ser depurat i va continuar arbitrant.
El president Aguirre va lliurar els trofeus als capitans i es va felicitar que el partit fora un gest «contra els traïdors invasors». Hi van haver goras a Euskadi i la República i Mandaluniz va demanar la revenja. Abans que aquesta se celebrés, el 28 de febrer, la Selecció de Guipúscoa va vèncer a San Mamés a la de Biscaia per 2-1.
Guipúscoa. Eguía; Ciriaco, Areso; Bienzobas, Muguerza, Roberto (Marculeta); Insausti, Unamuno, Lángara, Olivares i Sánchez Arana.
Biscaia. Blasco; Pablito, Aedo; Cilaurren, Soladrero, Zubieta; Ruiz, Iraragorri, Bata, Larrínaga i Gorostiza.
En un posterior encontre de seleccions dels partits, la revenja, van vèncer els gudaris del PNB per 3-0. Va haver-hi algun cronista que va entendre que el partit era un pacte per jugar un tercer duel.
El cronista va posar en dubte l'entusiasme d'alguns i «l'encert va brillar per la seva absència moltes vegades i, sobretot, per part de l'equip abans vencedor».
Les alineacions van ser molt semblants; Ispizúa, Larrondo i Gurruchaga van deixar els seus llocs a Blasco, Sánchez-Arana i Larrínaga, i Julián Ramón, germà de Juan Ramón, defensa del València, i que va morir posteriorment en acció de guerra, va deixar el seu lloc al mig a Muguerza. Larrínaga va marcar el primer gol al començament del partit.
En l'acaballes del mateix, Areso va fer un penal per «una mà ridícula» que va convertir en gol Gorostiza. Larrínaga, en els últims instants, va marcar el tercer.
El 4 d'abril del 37 es va jugar un altre partit organitzat «Pro-Konsomol».
En aquesta ocasió, amb uniforme blanc van jugar:
Eguskiza; Areso, Pablito; Bienzobas, Soladrero, Zubieta; Ruiz, Iraragorri, Mandaluniz, Larrínaga i Gorostiza.
Amb uniforme vermell:
Blasco, Ciriaco, Ahedo; Cilaurren (Arana), Muguerza, Marculeta; Larrazábal, Bata, Unamuno, Gerardo i Sánchez Arana.
Va vèncer la selecció blanca per 7-2. El partit va tenir la trista anècdota que a Cilaurren el van canviar per Arana dient-li que el seu pare estava greu i quan va entrar al vestidor li van dir que havia mort.
Dels jugadors membres de ANV Aedo, Iraragorri, Lángara, es van exiliar a Mèxic encara que també van jugar a l'Argentina on Lángara també va ser màxim golejador.
En el seu debut amb San Lorenzo de Almagro, enfront de River Plate, va guanyar el seu equip per 4-0. Els quatre gols els va marcar Lángara.
També del PNB van ser exiliats Pablito, Areso, Cilauren i Zubieta. Gorostiza va abandonar la selecció d'Euskadi a França i va tornar a l'Espanya franquista i després de la Guerra va formar part de la davantera elèctrica del València.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes