Mor Nicolau Casaus als 94 anys

Nicolau Casaus, exvicepresident del FC Barcelona i un dels personatges més carismàtics en la història del barcelonisme, va morir ahir a l'edat de 94 anys, després d'una vida marcada per la seva gran dedicació al Barça i la seva defensa del catalanisme. La mort es va produir a la tarda-nit d'ahir, després d'una llarga malaltia, que el va obligar a ser ingressat dilluns passat en un centre hospitalari.

Vicepresident del Barça durant els 22 anys de Josep Lluís Núñez en la presidència, entre 1978 i 2000, i convertit en vicepresident vitalici durant el posterior mandat de Joan Gaspart, Casaus ha estat la millor imatge del Barça dins i fora de Catalunya i per sempre quedarà el record de la seva figura, amb un cigar havà en els llavis.

Es pot dir que Casaus ha estat tan fidel al Barça com el seu Montecristo del 3. Gran amic del mític exjugador Josep Samitier, president de la històrica penya Solera i responsable de la comissió organitzadora de les celebracions de la inauguració del Camp Nou el 24 de setembre de 1957, la seva vida s'ha escrit en els colors blau i grana.

Ha viscut tan a prop i millor que ningú els últims 60 anys d'història del Barcelona que fins i tot se l´ha equiparat a un dels símbols del club, L'Avi del Barça. Com ell mateix deia, ningú havia viscut més victòries del Barça. Com a amic dels membres del Barça de les Cinc Copes o com a directiu en l'època del Dream Team.

Nicolau Casaus, nascut a Mendoza (Argentina) el 12 de febrer de 1913, fill d'un andalús de Lora del Río (Sevilla) i d'una catalana de Cervera (Lleida), va viure a l´Argentina fins als cinc anys, quan la seva família va tornar a Espanya per fixar la seva residència a Igualada.

Format en els Escolapis, on va començar a jugar a futbol, va arribar a militar a l'Igualada. Allà, amb motiu d'un partit amistós, va tenir ocasió d'entaular amistat amb el mític exjugador Josep Samitier.

Samitier, a més d'introduir Casaus en els ambients del Barça, li va oferir suport en moments difícils que va passar per les seves conviccions polítiques. L'exdirectiu, després d'estudiar Econòmiques i fer el professorat en català, va ser director i editorialista de la revista Horitzons, la línia editorial de la qual va causar molts problemes.

De fet, va ser jutjat i empresonat per un consell de guerra. Pels seus antecedents polítics, també va ser vetat pels organismes centrals per formar part de la directiva del Barcelona, malgrat ser requerit per diversos presidents. Francesc Miró-Sans, encara que no el va integrar en la seva junta, el va nomenar responsable de l'organització dels actes d'inauguració del Camp Nou el 24 de setembre de 1957.

Després, va ser un personatge molt actiu en la vida del FC Barcelona i va exercir en l'oposició a les directives d'Enric Llaudet i d'Agustí Montal fins que es va presentar a les eleccions a la presidència de 1978, en les quals es va imposar Josep Lluís Núñez amb un total de 10.352 vots, pels 9.527 de Ferran Ariño i els 6.202 de Casaus.

Malgrat la derrota a les urnes, va acabar acceptant una proposta de Núñez per entrar a la Junta, malgrat que durant la campanya electoral havia dit que el podrien qualificar de «porc» si pactava amb els seus rivals. Durant el mandat del constructor basc, Casaus es va encarregar sobretot de l'àrea social i de les relacions amb les penyes del club.

El 1999, any de celebració del centenari del Barça, va rebre un gran homenatge al Camp Nou. Emocionat, el 13 de juny d'aquell any, amb motiu d'un partit contra el Betis (4-1), va saltar a la gespa acompanyat de la seva família i de representants de més de 300 penyes del Barça per rebre l'aplaudiment de tots els culers i de representants de la totalitat de clubs espanyols.

Reacció del club

Albert Vicens, vicepresident del Barcelona, va lamentar la mort de Casaus, explicant que amb la seva desaparició se'n va «un símbol carismàtic que tenia un llaç importantíssim amb el club i que representava la voluntat d'estendre el barcelonisme pel món».

Vicens, a través de la pàgina web del Barcelona, també va destacar la «qualitat humana» de Casaus, un dels directius més carismàtics de la història del club, i «el seu caràcter de gran ambaixador del Barça», ja que l'exvicepresident va recórrer milers de quilòmetres per diversos continents en representació de l'entitat. En memòria de Casaus, el funeral del qual se celebrarà demà a partir de les 12 hores al tanatori de les Corts, les banderes del Barcelona onejaran a mig pal.