Vacances? Què són vacances? Per al productor i director cinematogràfic Lluís Valentí, les vacances no són quelcom aïllat sinó que van "incorporades" a la seva feina, ja que en els seus viatges sempre procura combinar l'oci amb la seva professió. "No puc anar a una ciutat només per fer turisme", confessa.

Treball i vacances, per a Lluís Valentí, van estrictament relacionats, ja que el productor cinematogràfic no concep un viatge sense cap objectiu al darrere. "Jo no vaig a una ciutat només per mirar-la", explica. "Sempre que vaig a un lloc és perquè hi tinc un congrés, he de lligar un contracte, fer una pel·lícula...", afegeix.

De fet, els festivals solen ser una bona ocasió per barrejar la feina amb l'oci, ja que "si t'hi estàs uns quants dies potser et passes dues o tres hores treballant, però després també visites la ciutat, veus bones pel·lícules, vas a gales i surts a sopar". "Això també són una mica de vacances", conclou. A més, també hi ha una altra possibilitat: "Si m'interessa molt una ciutat i vull visitar-la, em busco alguna feina per poder-hi anar, encara que només sigui una entrevista amb un actor o trobar una localització", indica.

De fet, Valentí considera que les vacances "són per als obrers, per als que tenen un horari fix". La seva feina, en canvi, és molt més variable, i li impedeix tenir el que es considerarien unes vacances "estàndard". A l'estiu ha de treballar perquè, per exemple, hi ha més hores de sol, que van bé per als rodatges. A més, també s'ha de preparar el Festival de Cinema de Girona, que se celebra a la tardor. "Però igualment estar estirat a la platja m'avorriria molt, és més divertit treballar", considera.

Òbviament, quan era un infant les seves vacances eren molt diferents. "Eren molt maques perquè podíem jugar i anar a la platja amb els pares, tot i que tampoc hi anàvem molt sovint", explica. En aquestes escapades va aprendre a nedar i a pescar, "ja que llavors ens podíem menjar el peix que pescàvem", recorda. I tampoc li calia anar gaire lluny per poder refrescar-se: "Podíem anar a banyar-nos a l'Onyar cada dia", cosa que ara seria pràctiament impensable. Amb els seus amics construïen barques, "i anàvem a la resclosa de Riudellots a banyar-nos". De fet, tant era el lloc on anessin, ja que Valentí recorda que ell i els seus amics podien "jugar ja fos en un prat o en una platja, tot ens anava bé".