07 de agost de 2008
07.08.2008
l'il·lusionista xevi

"La màgia s'aprèn, però has de dur a dins la gràcia per presentar-la"

07.08.2008 | 02:00
"La màgia s'aprèn, però has de dur a dins la gràcia per presentar-la"

IX Nit d'Il·lusió a Santa Cristina d'Aro. El Mag Xevi porta més de 50 anys dedicant-se al món de la màgia, durant els quals ha participat a més de 500 programes de televisió i a algunes pel·lícules de cine, i és propietari de la Casa Màgica de Santa Cristina d'Aro, el museu de màgia més gran del món. Demà a la nit, al pavelló municipal d'aquesta població, celebrarà la novena edició del seu espectacle d'estiu, on actuaran mags de renom internacional.

Als 14 anys va tenir la seva primera actuació i des d'aquell moment no ha deixat de portar il·lusió al públic que visita els seus espectacles. Amb més de 50 anys d'experiència al món de la màgia i en possessió del museu màgic més gran del món, l'il·lusionista Xevi organitza demà al pavelló municipal de Santa Cristina d'Aro, la novena Nit d'Il·lusió, unxou que comptarà amb la col·laboració de mags internacionals com Ivan Netxeporenko (Rússia) o Tina Lenert (EUA).

Per sobreviure fent de mag s'han de tenir molts asos a la màniga?
En aquest país, potser més que en altres, perquè la màgia aquí... Jo estic lluitant, igual que molts altres amics professionals d'aquest món, per mirar si l'anem situant al nivell que es mereix i que té en altres països. Fer que la gent s'hi aficioni, que li agradi. Però és difícil.
Li hauran demanat moltes vegades que expliqui com ha aconseguit algun dels seus trucs. Què els respon?
Jo sé guardar secrets. No explico com aconsegueixo els trucs perquè això pot crear una gran decepció entre el públic. És el mateix que quan vas a menjar una paella. L'important és que sigui bona, i no cal saber qui l'ha feta, si anava amb guants o sense i què és el que hi ha tirat a dins perquè, potser, si en fóssim conscients, no ens la menjaríem. A països com Estats Units o Alemanya, per exemple, no volen saber els secrets dels trucs de la màgia perquè no els interessa, ja que el que vol l'il·lusionista és portar il·lusió a la gent, fer-los passar una estona divertida. Jo li feia màgia a en Salvador Dalí a casa seva quan m'ho demanava i mai de la vida se li va ocórrer demanar-me que li expliqués com ho feia, perquè era un home intel·ligent i perquè estic segur que per a ell el més important era quedar fascinat amb el truc que jo li estava fent. Segurament si hagués sabut el secret l'hauria decebut.
Què en pot esperar el públic del xou de divendres?
Serà un dels espectacles de màgia més importants que es presenten a l'Estat espanyol i els artistes convidats són de primera línia internacional. La gent que ve any rere any, que fins i tot es desplacen des de Toulousse, Saragossa, Barcelona o Lleida, ja saben que els mags són d'un nivell molt alt. Serà difícil actuar conjuntament, molt complicat, i potser no passarà més en la història. De la mateixa manera que als festivals de música que se celebren a la Costa Brava, nosaltres també portarem figures internacionals, el que passa és que la gent no els coneix.
Aquest any la Nit d'Il·lusió ha canviat d'emplaçament, i passa de la Casa Màgia al pavelló municipal. Què l'ha motivat al canvi?
Hi ha vàries raons. Primer, perquè aquest any no hi ha aparcament prop de la Casa, perquè estan fent obres al passeig del costat. I posar 1.000 persones que no saben on aparcar i que haurien de deixar el cotxe no sé a on, és un problema. Segon, que al recinte només hi caben 800 persones i els anys anteriors estaven molt apilonats com sardines. Al pavelló estaran més amples. També hi tindran més espai els mags convidats, que podran disposar d'un camerino individual per canviar-se. I per últim, també em va fer decidir el canvi la seguretat de fer l'espectacle sobre cobert. Aquest any fem la prova i l'any que ve, si tenim salut, Déu dirà.
Als 14 anys va tenir la seva primera actuació. Què li va despertar l'afició a la màgia?
Jo vaig començar en aquest món als 12 anys, i m'hi vaig aficionar després de veure un il·lusionista que no sé qui era però que em va fascinar amb el seu espectacle. Com la majoria dels nanos a aquesta edat, a mi m'agradava fer meravelles i vaig voler ?aprendre a fer jocs de mans. Als 14 ja actuava dalt de l'escenari, i vaig ser el primer il·lusionista de la província de Girona i l'únic ?durant 40 anys. He portat el nom de Catalunya i ?Espanya per Europa i Amèrica durant els meus 50 anys de màgia del món i si tornés a néixer, m'agradaria ser de nou il·lusionista.
La màgia s'aprèn o es porta a dins?
S'aprèn, una part, perquè has de saber com desenvolupar el truc. El que sí s'ha de portar a dins és la gràcia de presentar-la. N'hi ha que es pensen que només sabent fer els jocs de mans ja n'hi ha prou i no és així. Passa el mateix explicant un acudit: pots saber-lo, però si després no tens gràcia explicant-lo, no farà riure. S'ha de ser actor, interpretar. A mi fins ara em dóna bons resultats, i potser m'ha ajudat el fet d'haver fet cinema i teatre.
Ha hagut d'estudiar molt?
Bé... el que he hagut és de treballar molt. He tingut l'oportunitat de poder conèixer les primeres figures de la màgia del món, que són amics meus, i això m'ha permès poder tirar endavant els festivals màgics. Aquest contactes m'han servit perquè els artistes que vénen ho facis a un preu més mòdic.
On va començar a aprendre màgia?
Per lliure, ja que fa 50 anys no n'ensenyaven enlloc. Vaig aprendre amb el contacte amb altres mags i el treball del dia a dia. Ara ja sí que hi ha escoles, jo n'he portat una durant dos anys aquí a Girona, a la Casa de Cultura i també han sortit vídeos meus, els primers que hi va haver a Espanya, que es deien "Aprenda magia de la mano de Xevi".
Ha d'assajar molt?
Depèn de quina especialitat et dediquis. Per exemple, els que treuen coloms ho fan cada dia i els que fan trucs amb cartes també. Aquests porten la baralla a la butxaca i mentre esperen l'autobús van fent. Jo, com que actuo cada dia, ja no necessito practicar. L'experiència és molt important. Passa com amb el vi: si és bo, amb els anys es torna millor, però si és dolent, quan passa el temps es torna pitjor, queda vinagre.
Quant cobra per una actuació senzilla?
No hi ha una tarifa fixa, com passa amb els cantants, els fusters o els periodistes. El preu te'l posa la demanda. Si tens un nom com jo amb més de 500 programes de televisió a l'esquena i set pel·lícules de cine, després et coneixen més.
Què falta aconseguir al gremi de ?mags?
Que les senyores autoritats d'aquest país siguin una mica més sensibles al món de la il·lusió, i més en aquests moments en què sembla que, en general, la gent està desil·lusionada per les moltes coses que ?passen al món. Els personatges que ocupen llocs de responsabilitat en la política no vénen al festival de màgia de Santa Cristina, sent tan important, mentre que sí ?assisteixen a ?d'altres actes menys rellevants. ?Demostren que l'art de la màgia i de ?l'il·lusionisme els és igual, que els entra per una ?orella i els surt per l'altra. I si no coneixen el tema, tampoc hi poden col·laborar.
Després de portar la seva màgia pel món, hi ha algun país amb més ?predisposició als espectacles màgics?
Sí, Estats Units, Holanda, Alemanya, el Japó, Cuba, Anglaterra, la Xina, països on actuo i a la nit et ve el pare, la mare, l'avi, els nens... Es posen elegants i vénen a veure l'espectacle, i al final et vénen a donar-te les gràcies per l'estona divertida que els has fet passar. Però aquí la gent pensa "això és una cosa per nanos", o també sento frases del tipus "a mi sí que m'enredarà aquest" o "ja li he vist, s'ho ha amagat darrere la màniga". Els nord-americans paguen diners per veure els espectacles i no volen saber el truc, em diuen que vénen perquè els distregui, perquè els il·lusioni, fent-los passar una estona divertida, allunyada de les típiques preocupacions diàries. El que passa aquí és un problema d'educació, de cultura. S'haurien de fer més programes de televisió sobre màgia, més exposicions, conferències, i els mestres haurien d'estar més preparats sobre el tema per transmetre el coneixement als nens. Tot i això, encara ara, gràcies a Harry Potter i Internet, s'ha despertat una mica l'interès per l'il·lusionisme. Però la pilota continua podent molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook