Salvador Távora i la seva companyia, la Cuadra de Sevilla, mantenen una estreta relació amb el Festival Castell de Peralada des de l'any 1996, quan hi van estrenar la seva excepcional Carmen. Dimarts a la nit van tornar-hi amb el seu últim muntatge, Flamenco para Traviata. Com sempre que Távora i La Cuadra es presenten a Peralada, va ser una nit especial.

Les comparacions són odioses, però inevitables. Flamenco para Traviata no és Carmen. De fet, Salvador Távora i La Cuadra de Sevilla van arribar segurament al seu clímax creatiu amb aquella òpera andalusa de cornetes i tambors que esgota els qualificatius elogiosos i que ha marcat una fita no només en la seva història, sinó en la del teatre espanyol contemporani. L'obra va ser estrenada l'any 1996 i encara ara, dotze anys després, és posada en escena periòdicament, amb una longevitat del tot inhabitual en el món de l'escena a casa nostra.

De fet, dimarts a la nit, al Festival Castell de Peralada, Távora i La Cuadra van oferir un tastet de Carmen als espectadors que els ovacionaven un cop acabada la representació de Flamenco para Traviata: amb els artistes a l'escenari saludant el públic, va irrompre el preciós cavall blanc que muntava Jaime de la Puerta (protagonista d'una intensa escena del muntatge), i va ballar amb María Távora el Toreador de Carmen, un dels moments més espectaculars d'aquell espectacle mític i que encara ara i fora de context continua posant la pell de gallina.

Abans, La Cuadra de Sevilla havia ofert la seva particular aproximació a l'argument de La Traviata, en un espectacle que reivindica un fels gèneres per excel·lència del flamenc: el fandango. Combinant la música original de Giuseppe Verdi amb les interpretacions en directe de dos guitarristes (Manuel Berraquero i Miguel Aragón), dos cantaores (Ana Real i Javier Allende) i un percussionista (el sensacional Javier Prieto), bona part del pes de l'espectacle recau en els ballarins María Távora i "El Mistela", que interpreten els amants Violeta i Alfredo -també hi apareix un artista emblemàtic de La Cuadra, Juan Romero-. Però el gran pro?tagonista és "El Mistela", un ballarí com n'hi ha molt pocs, que va oferir sobre l'escenari moments d'una bellesa insospitada, especialment quan només l'acompanyava Javier Prieto: tot un recital de percussió amb les mans i els peus, amb delicadesa, subtilesa i tota la potència imaginable.

Flamenco para Traviata és un muntatge irregular, però té moments de tanta poesia, de tanta força, de tant ritme, de tanta intensitat que difícilment es troben fora del particular món i l'excepcional creativitat artística de Távora i La Cuadra de Sevilla.