21 de agost de 2008
21.08.2008
Younes Bachir

"Amb 'Sub' no busquem la provocació, sinó la reflexió"

21.08.2008 | 02:00
Younes Bachir, el director artístic del darrer espectacle de La Fura dels Baus.

Director artístic. Younes Bachir és el responsable, juntament amb Carles Padrissa, del darrer espectacle de La Fura dels Baus, que porta per títol "Sub, a dos metres sota l'aigua", que es desenvolupa a la bodega d'un antic trencaglaç noruec. L'espectacle pretén fer reflexionar el públic sobre la situació actual de diversos problemes i per fer-ho es veu exposat a tota mena de vexacions, fins i tot, pot rebre aigua, sang o orina. Avui seran a Palamós.

Younes Bachir ha tocat diversos sectors del món de l'espectacle. Ha participat en diverses pel·lícules, d'entre les quals destaca Ilegal (2001) d'Ignacio Villar, i algunes produccions pròpies de Televisió de Catalunya. Actualment, és el director artístic -juntament amb l'històric de la companyia Carles Padrissa- de l'últim espectacle de La Fura dels Baus, que es titula Sub, a dos metres sota l'aigua. L'obra, que es representarà aquesta nit a les 22h al port pesquer de Palamós, pretén fer endinsar l'espectador en la crua realitat, on l'ésser humà està abocat a l'extermini. La gran peculiaritat del muntatge, però, és que es desenvolupa a la bodega d'un antic vaixell trencaglaç, a dos metres per sota el nivell de l'aigua i el públic es veurà abocat a tota mena de vexacions, fins i tot, pot rebre aigua, sang o orina.

D'on va sorgir la idea de comprar un trencaglaç per fer-hi espectacles a l'interior?
Era una idea dels directors de La Fura dels Baus que venia des de fa molts anys. Va sorgir arran del vaixell de fusta fals que sortia a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Des de llavors va ser un somni pels directors de la Fura, i en especial de Carles Padrissa, que volien tenir un centre cultural flotant. Es va fer realitat a partir del 2003 quan van comprar el Naumon i es va acabar de complir quan es va estrenar el primer espectacle a Gènova, la capital cultural del 2004.
És un bon escenari?
És un escenari fantàstic per fer els nostres espectacles, però és un projecte molt ambiciós i molt difícil pels costos. A més, hem tingut molts problemes perquè els ports no estan preparats per acollir espectacles d'aquest tipus. Estan fets pels negocis i les mercaderies. Hem estat a molts països diferents, fins i tot, per l'Àsia i la zona d'Orient, però hi ha hagut molts problemes de paperassa. I, a més, els ports i els ajuntaments no tenen massa diners per portar representacions així. Per tot això, el projecte, tot i que és molt bonic, un somni fet realitat, té data de caducitat perquè té un cost molt elevat. Però de moment estem aquí, lluitant, i les coses ens estan anat força bé. Ara estem representant l'espectacle Sub, que es desenvolupa a la bodega del vaixell, a dos metres per sota del nivel del mar. El vaixell és un teatre flotant.
Què es pretén transmetre amb aquest nou espectacle?
La idea va sorgir ara fa un any. Volíem fer reflexionar la gent i sobretot volíem transmetre dos problemes: la immigració i el medi ambient. Cada dia arriben pasteres als països rics i tots li hem donat l'esquena a aquest fenomen. I amb el medi ambient passa exactament el mateix. Sempre ens dediquem a intentar salvar el que primer hem destrossat i amb el medi ambient ja veurem si estem a temps. Així, doncs, l'espectacle intenta parlar d'aquests dos fenòmens i fer reflexionar el públic assistent. Parlem de tot el que és sub, subterrani, subhomes, submón.
Es diu que el públic pot arribar a rebre sang, aigua o orina; és cert? Com els agrada provocar, eh?
És cert, ens agrada provocar. La Fura porta 25 anys treballant i sempre hem jugat amb la provocació. El simple fet que el públic no estigui en una butaca i estigui dempeus al mig de l'espectacle és la major provocació. Però en aquest espectacle no busquem la provocació, sinó la reflexió. Volem que la gent surti sentint que alguna cosa ha canviat, entenent millor alguns d'aquests problemes que passen al món. El públic viu en la seva pell el que passa tota aquesta gent. Tractem d'apropar el públic a la realitat. Per altra banda, la gent ja coneix el nostre llenguatge i és difícil sorprendre, però amb aquest espectacle ho tornem a aconseguir.
Què és per a vostès l'espectador?
L'espectador és un element molt important per a nosaltres, no dic que ho sigui més per a la Fura que per a d'altres espectacles, però gairebé. Ens aporta el 50% de la pròpia obra, ja que cada dia el públic és diferent, les seves reaccions, el comportament, tot. I això influeix molt en el treball que estan fent els actors perquè estan tots en un mateix espai.
Ja han actuat a les comarques gironines?
Amb el Naumon encara no hem estat per aquí. És la primera vegada que amarrarem, però amb d'altres espectacles sí que hem vingut moltes vegades.
Com va sorgir la idea de comptar amb mitja dotzena de palamosins per a la representació?
Doncs ho fem perquè partim de la idea de l'intercanvi, l'intercanvi cultural. Intentem recollir la filosofia dels vaixells medievals. Quan s'arribava a un port, tu portaves el pa i allà et donaven el vi. Amb aquesta iniciativa, doncs, el que volem és arribar a un poble i que la gent participi del nostre espectacle. Agafem uns sis actors locals que ens aporten la seva energia i la seva visió. I això fa, a més, que a cada poble l'espectacle sigui diferent.
Vostès que van protagonitzar la inauguració de Barcelona 92, què li ha semblat la dels jocs de Pequín?
Personalment, crec que La Fura dels Baus va fer la inauguració del segle XX. El nostre espectacle va marcar un abans i un després. A més a més, allò ens va donar a conèixer a tot el món. El segle XXI, però, s'ha iniciat amb la cerimònia d'inauguració de la Xina. Han marcat una nova direcció, igual que ho vam fer nosaltres en aquell moment. Han barrejat les noves tecnologies del món actual, com les projeccions i el vídeo, amb l'espectacle més tradicional. Ha estat una inauguració espectacular. Crec que si la Fura hagués de fer una nova cerimònia seguirira el mateix camí que han encetat els xinesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook