Hi ha qui s'emporta unes postals, una samarreta o una bossa amb el nom del lloc d'estiueig. Hi ha qui va més just de diners i es conforma amb unes fotografies. Però també hi ha turistes -més dels que un podria pensar a simple vista- que decideixen emportar-se un record inesborrable de les seves vacances.... com per exemple, un tatuatge.

La moda s'estén entre homes i dones, i els dibuixos escollits són molt variats: "Els nois volen grans tribals, mentre que les dones ens demanen sobretot estrelles i flors als peus", explica la Romina, que treballa en una botiga de tatuatges situada just davant l'estació d'autobusos de Lloret, juntament amb la seva companya Kinga.

També hi ha, lògicament, qui vol fer la gracieta i per això tria un personatge d'animació (de Pokémon o de qualsevol sèrie Disney, per exemple) i se'l tatua al pit, les cames o el cul. En la majoria d'aquests casos, però, no s'atreveixen a deixar-se'ls permanentment i per això trien la henna, un material per fer tatuatges que se'n va al cap de quinze dies. De fet, estant a la botiga de la Romina i la Kinga, arriba un grup de turistes holandesos i comencen a mirar els dibuixos. Trien un personatge de Pokémon i un d'ells demana si el dibuix pot durar només una setmana, que és el temps que passarà de vacances. La Romina els respon que això no pot ser i per un moment dubten, però finalment s'acaben fent el tatuatge amb henna entre rialles.

És una escena a la qual ella està acostumada, però això no és res: per la seva botiga hi han passat tot tipus de persones i ja no se sorpèn de res. Explica que els anglesos i els nord-americans són els més "valents" i els que s'atreveixen a fer-se tatuatges reals, mentre que la resta, sobretot holandesos i alemanys, opten per la henna. Però a vegades també hi ha clients fidels... i curiosos: remarca el cas, per exemple, d'una senyora de més de 70 anys que cada any va a fer-se tatuatges amb henna a les cames per amagar-se les taques. Altres persones -sobretot noies- els han demanat un tatuatge per tapar una cicatriu o senyal, però això lògicament no ho poden fer, per qüestions sanitàries.

Tampoc falta qui pensa que el millor que es pot tatuar al braç són unes lletres que posen "Lloret de Mar" o "I like Lloret", i fins i tot qui els demana la paraula "Blanes": "Però aquest no la fem... Home, estem a Lloret, no?", reflexiona la Romina.

Curiositats diverses

Quan se li pregunta quin és el dibuix més estrany que els han demanat mai, es posa riure. "N'hi ha tants...!", recorda. "A vegades ve la gent una mica passadeta i ens demanen que els tatuem al cul les coses més curioses, des del nom de la seva mare fins a un dibuix animat", explica. I també els han demanat alguns impossible: "Van venir uns nois d'una estada esportiva, tots amb els cabells de color rosa, que ens demanàvem que els pintéssim unes ulleres de sol a la cara", afegeix la Romina. Això tampoc ho poden fer, perquè les pintures a la cara poden provocar reaccions al·lèrgiques.

Finalment, hi ha qui no té del tot clara la diferència entre la henna i el tatuatge de veritat, i això comporta alguns disgustos. Una noia, per exemple, va acabar plorant desconsoladament en assabentar-se que aquell tatuatge que s'havia fet no desapareixeria al cap de quinze dies.

Tot i això, cada cop els turistes estan més informats sobre el que significa fer-se un tatuatge. Això, almenys, és el que explica la Sílvia, de Kamaleon 41. A la seva botiga hi vénen tant turistes com gent del poble, i la majoria saben al que vénen. En el seu cas, les estrelles i els noms en xinès són les principals demandes. Ells no fan henna -tot i que els ho demanen sovint- i també s'han trobat amb algunes peticions curioses: "Una vegada, va venir un noi amb tanga i ens va demanar que li tatuéssim tanga boy al principi del cul", explica la Sílvia. I, en el seu cas, el record era realment inesborrable. Altres demandes que li han cridat especialment l'atenció són el tatuatge del drac de la Pedrera o fins i tot el nom de la mare al cul.

Els tatuatges, però, no són l'única variació estètica dels turistes que passegen per la Costa Brava, ja que també se'n poden veure amb cabells de tots colors.