Els indians, més coneguts a l'Empordà amb el barbarisme dels americanos, eren joves -majoritàriament nois-, que tenien un cert coneixement del món del comerç i volen fer fortuna a Cuba. Això sí, la majoria no anaven totalment a l'aventura, sinó que tenien algun contacte a l'illa i per tant sabien on anaven. És que s'anomena una "migració en xarxa".
L'aprovació del decret de lliure comerç per part de Carles III, l'any 1778, va obrir la porta al comerç d'ultramar, de manera que nombrosos gironins van decidir embarcar-se en l'aventura cubana. En aquell moment, Catalunya experimentava un augment econòmic i demogràfic, degut, bàsicament, a l'inici de les exportacions de productes de la terra i l'arribada de la revolució industrial. L'augment del col·lectiu de joves, a més, va fer que cada cop n'hi haguessin més que estiguessin disposats a "fer les Amèriques".
Cuba, mentrestant, s'estava consolidant com a primer exportador de sucre mundial, de manera que els catalans hi veien una important oportunitat de negoci.
La Bisbal, finalment, es començava a diferenciar dels nuclis veïns perquè s'hi havia reactivat l'economia i comptava amb un important llegat cultural. De fet, en aquesta ciutat començava a néixer la burgesia i, malgrat que l'agricultura continuava essent el principal motor econòmic, la industrialització també començava a guanyar terreny. En aquell moment, la burgesia i les classes altes van començar a contemplar-la com un bon emplaçament per establir-se, de manera que la vila va rebre el sobrenom de "mig pagesa mig senyora".
