L'allioli té en comú amb l'Instagram que, com les fotografies que es realitzen amb aquest programa, queda guardat en algun lloc ocult i sempre torna. Sovint, quan menys t'ho esperes. Tret d'aquesta semblança poques coses hi deu haver més contraposades a la comunitat instagramer i tot el que representa de modernitat, glamur i tecnologia, que la típica salsa catalana: antiquíssima, camperola i de mecanisme tan senzill com barrejar els dos ingredients que -per facilitar encara més les coses fins i tot als negats en gastronomia- consten ja en el seu nom.

Havia de ser Jordi Jacas, cuiner i propietari del restaurant El Molí de l'Escala, acostumat a maridar en els fogons elements quasi impossibles per obtenir-ne resultats excel·lents, qui ajuntés en una mateixa celebració instagramers i allioli. Va ser divendres a la nit, en un nou espai del restaurant, el Grids, preparat per servir barbacoes, que en paraules de Jacas representen "l'autèntica essència de l'estiu a l'àmbit gastronòmic". Uns 2oo usuaris d'Instagram de les comarques de Girona s'hi van aplegar, la majoria d'ells per conèixer-se en persona per primera vegada, després de mesos de compartir xarxa social. Per facilitar la trobada, una enganxina a la solapa identificava cada persona amb el seu nick. La poca llum i la dimensió exageradament reduïda de les enganxines comportava haver-se d'acostar fins a pocs centímetres del pit de l'altre per poder-lo identificar, tasca a la qual els homes instagramers es van bolcar amb especial dedicació quan el seu interlocutor era femení, i amb més que especial fixació si a més a més lluïa escot. Els homes instagramers no són diferents de la resta.

La trobada es va iniciar amb la inauguració de la placa dels Instagramers, primera de tot el món dedicada als usuaris d'aquesta aplicació per a mòbil, que sumen ja 50 milions i han compartit prop d'un bilió de fotografies. No eren tants al Molí de l'Escala, però a fe que s'hi van fer per superar el bilió de fotografies, almenys en els primers estadis de l'aplec -perdó si el mot no sona prou modern però no volia repetir trobada- , fins que les aparicions de les primeres ampolles de vi, però sobre tot la seva paulatina desparició a a mans i a gola dels presents va anar apaivagant les ànsies fotogràfiques.

#InstaMeetGirona, que aquest fou el nom correcte de la cosa, va incloure així mateix la inauguració de l'exposició de fotografies fetes amb Instagram per part d'un dels seus usuaris catalans més internacionals Julio Estrela (@JulioEstrela). Estrela, que ja ha exposat a la Sala l'Amistat de Cadaqués, mostrarà les seves fotografies durant tot l'estiu a El Molí de l'Escala per després emprendre camí cap a Chicago, on també exposarà.

Allioli 2.0

Per a qui no està gaire versat en noves tecnologies com és el cas del periodista que això signa, el més espectacular de la nit, en dura competència amb els escots abans esmentats, havia de ser l'exhibició de Rafel Guillot, campió del Món d'elaboració d'allioli. Campió del món en quantitat, que en ser una cosa mesurable i física té molt més mèrit que si ho fos en qualitat, una virtud sempre abstracta i a criteri del consumidor.

No va decebre Guillot, qui va oferir interessants novetats 2.0 a l'hora de fer allioli, la principal de les quals fer-ho a mà. Algun lector replicarà que l'alliolli sempre s'ha fet a mà, però aquí ens referim a literalment a mà. És a dir, Guillot va introduir en un coci els alls picats i, arremangat fins l'avantbraç, a mesura que anava abocant-hi l'altre ingredient ho barrejava tot amb la mà nua. L'esforç -estem parlant de quilos i quilos d'allioli- el feia suar la gota grossa, però qui sap si això dóna al producte un punt de salabror que el converteix en especial. Els alls els duia prèviament trinxats de casa, però va assegurar que no ho havia fet amb les dents sinó amb un minipímer, detall que la majoria d'instagramers, lluny de criticar per apartar-se del mètode natural, van agrair.