José Muñoz ja ho va avisar. En una entrevista a Diari de Girona va avançar que el públic de Lloret de Mar veuria un concert 2.0 i el cert és que les pantalles amb efectes 3D, la il·luminació supersònica i els centenars de "smartphones" que disparaven flaixos cap a l'escenari donaven la raó al petit dels Estopa. Però la modernitat extrema i la tecnologia cibernètica van topar amb el Seat Panda, la senzillesa popular que va catapultar els germans Muñoz a l'èxit allà cap a l'any 1999.

Els temes clàssics van guanyar els últims treballs de la banda, però Estopa fa més de 10 anys que evoluciona i divendres sobre l'escenari va saber endollar el públic a l'era 2.0 sense deixar de ser els de sempre.

La banda de Cornellà va arrancar amb Mañanitas, del seu últim àlbum, però de seguida va passar a Vino Tinto, èxit del 2002. La combinació de temes nous i vells va ser una constant al llarg de les dues hores de concert. De La Primavera a Fin de Semana, de Partiendo la Pana a La Buena Suerte... El veredicte el va donar el públic del Costa Músic Festival congregat a la pista d'atletisme de Lloret. El recinte no estava ple ni de bon tros, però Estopa compta amb una parròquia fidel que apujava la intensitat dels crits i aplaudiments com més vella era la cançó.

Els Muñoz comptaven amb un escenari 2.0 però van sortir a cantar com el primer dia. Bon rotllo, complicitat amb la gent, brometes entre tema i tema i nombroses referències al municipi on tocaven. David fins i tot va recordar-se del president Rajoy: "señores del Gobierno, no nos gustan los recortes en educación, no nos gustan los recortes en sanidad... No nos gustan los recortes de la vida".

L'estil del nou àlbum va influir en la posada en escena, i no només amb elements tecnològics. Per moments Estopa va deixar de ser un rígid duo per convertir-se en una banda de flamenc, amb cajón, músics asseguts en semicercle i palmes. També en aquesta ocasió, els Muñoz van cedir més protagonisme de l'habitual als membres de la banda, el seu particular "Dream Team", que va regalar "solos" i va acompanyar amb solvència les cançons.

Com és habitual, Estopa es va guardar les millors armes per al final. Els temes més elèctrics com Cacho a cacho, Paseo, La Locura o la mítica Cómo Camarón van posar punt i final a l'única actuació de la banda a les comarques gironines. Les velles melodies encara pesen més que les noves, però compte que les cançons d'Estopa són com el vi negre que citen a les seves lletres. Amb el temps milloren.