Camina amb fermesa. Amb passos llargs i curts. Són gambades fortes. Amb energia. Està segura dels seus moviments i cada pas el fa de la mateixa manera que ho faria si a banda i banda hi hagués un precipici. És Rosario Flores dalt l'escenari de Cap Roig.
El públic va esgotar les localitats de la platea dels Jardins de Calella per veure l'actuació de la filla petita de Lola Flores i El Pescaílla, la qual no va decebre amb un concert d'hora i mitja que va anar evolucionant de forma progressiva. Els aplaudiments finals ho van demostrar.
Rosario va actuar dimecres en una càlida nit d'estiu i, a mesura que el públic s'anava escalfant amb primers temes com De Ley i Al son del tambor, ella s'anava traient capes de roba. Primer una llarga americana de color negre i després un jersei blanc, fins que es va quedar amb una cridanera samarreta, pantalons molt curts i botes. Un calçat que picava amb força sobre la tarima de l'escenari de Cap Roig. La cantant ballava amb moviments sinuosos, seguint un estil ben marcat i caminava de banda a banda de l'escenari per interactuar amb el públic. En tot moment va deixar clar que es troba en bon estat de forma i que estava disposada a entregar als assistents tota la seva dosi d'energia. I així va ser. El ritme de moviments era tan intens que superada la meitat de l'actuació, la cantant va haver-se de tirar aigua al cap per refrescar-se.
Al llarg de tot el concert, la cantant es va mostrar molt agraïda al fidel públic -més animat en les grades superiors- que va poder escoltar temes del darrer disc Raskatriski com Aguïta del río, Gypsy FunkyYo quiero vivir.
Rosario Flores va oferir un concert amb ritme. Entre cançó i cançó no s'estava per romanços. Els seus missatges eren curts i positius. I en molts casos, recordava amb emoció la influència de la seva família en la seva formació com a artista. "Que vingui a cantar el meu pare aquesta rumba catalana" va dir Rosario abans d'interpretar Al son del tambor mirant al cel. També va tenir un record per al seu germà Antonio Flores amb la cançó Qué bonito, la primera cançó que ella va compondre després de la mort del seu germà.
Públic entregat
La cantant assumeix el protagonisme dalt l'escenari. Es mou per totes bandes amb l'objectiu d'animar els espectadors, però també té moments on s'aparta i deixa que el centre d'atenció siguin els músics que l'acompanyen i la veu de Mayte Pizarro, que es va guanyar el públic quan va introduir ella sola el blues Quiero cantar. El públic present es va acabar d'entregar als artistes quan va sonar No dudaría. Tothom va aixecar el cul de la cadira. Després del primer bis, Rosario va regalar temes populars com Lucía i Queremos marcha. El públic va marxar dels Jardins de Cap Roig havent vist una intensa exhibició de Rosario Flores i amb una bona dosi d'energia a la butxaca.
