Un dels edificis més alts de la ciutat, el Bolet de Plaça Catalunya; un hotel del qual no hem passat de la recepció o la basílica de Sant Fèlix, un temple amb una façana tan coneguda com ignot és el seu interior. Són alguns d'aquells edificis tan integrats en el paisatge urbà de Girona que difícilment passaran de ser un decorat de la nostra quotidianitat. Imaginin-se, però, que una nit d'estiu els posen una bena imaginària als ulls i, sense saber on van, els conviden a explorar un d'aquests edificis que els són familiars per fora però no per dins, a conèixer-ne els secrets i a descobrir les perspectives de la ciutat que amaguen les seves finestres i els seus terrats.

I imaginin-se, a més, que abans de la visita a cegues, fan un bon coixí amb tapes d'autor, vins de la Denominació d'Origen Empordà o cervesa artesana i que, després, fan baixar la sorpresa amb una tertúlia esquitxada de gintònics, mojitos, sucs de fruita naturals i unes postres temptadores.

Aquesta és la proposta del GDTgirona (Gastronomia, Descoberta, Tertúlia) que organitza el restaurant +Cub cada dijous de juliol i agost. La segona edició d'aquesta activitat lliga de nou gastronomia, visites guiades i copes, repetint una fòrmula que inicialment estava pensada per a grups de fins a trenta persones però que en va arribar a reunir una vuitantena en l'última sessió de l'estiu passat.

La trobada arrenca a les 9 del vespre a la terrassa del restaurant. Tapes com raviolis de salmó i mascarpone, canelons de verdures, carbassó farcit, hamburgueses d'alls tendres o plats pensats per a al·lèrgics i intol·lerants a la lactosa van desfilant de la cuina a la llarga taula que reuneix els comensals del sopar.

El primer GDTgirona de la temporada 2013, que es va celebrar el primer dijous de juliol, va congregar 17 persones i en la segona ja eren una trentena. Per la tercerera trobada, les reserves es van esgotar dies abans de la cita.

El primer dia, un bon grapat dels assistents eren debutants, però van acabar repetint al segon i al tercer. Ja es coneixien amb la resta dels integrants de la sortida: no és la primera vegada que alguns es troben en una activitat similar; d'altres no s'havien vist mai en persona, però es relacionen sovint a través de les xarxes socials, sobretot Twitter i Instagram.

I és que part de l'èxit del GDT es basa en la difusió d'informació a través d'Internet. Les tauletes i telèfons mòbils reposen a la taula des de l'inici de la vetllada i són pocs els que s'estan de retransmetre en directe, amb piulades i imatges, el que mengen, veuen i beuen a través de l'etiqueta #GDTgirona.

A més de menjar i expandir les descobertes a través de la xarxa, l'entreteniment principal dels comensals durant el sopar és interrogar la guia, Rosa Duran, perquè confessi on els portarà.

Tot i les pressions, però, sap guardar un secret que fins el moment de la sortida només coneixen ella mateixa, el promotor de la iniciativa i amo del +Cub, Jordi Armengol, i si cal, el còmplice que els obrirà les portes d'un territori habitualment vedat al públic o que s'obre a les visites en comptades ocasions, com el Girona Temps de Flors. N'és un exemple el Casal del Perruquer, al cor del call, que va rebre la visita sorpresa del segon GDT d'aquesta temporada.

La segona etapa de l'activitat neix amb el mateix misteri. Després d'haver visitat el campanar de l'església de Santa Susana del Mercadal, el taller on Joan Ensesa va restaurar l'àngel de la Catedral, la redacció del Diari de Girona, les terrasses del Bolet o l'Hotel Peninsular l'estiu passat, els organitzadors prometen no repetir cap sortida aquest any.

A cegues, els assistents del sopar segueixen la guia, que evita el camí més evident. En el cas de la primera sortida d'aquest any, el carrer de l'Albereda va ser el primer pas d'un recorregut que va continuar per sota les voltes de la plaça del Vi i el carrer Abeuradors fins arribar a la Rambla de la Llibertat, on l'itinerari noturn es va aturar per explicar una de les novetats de l'edició d'enguany.

A més de descobrir la història d'un edifici concret, a partir d'ara la visita també inclou una explicació dels orígens del carrer on s'ubica, com la rambla, un concepte urbanístic típicament català nascut durant el segle XIX, quan es van destruir les muralles per a esponjar els carrers de la ciutat.

Arribats al destí, pren el relleu el còmplice, que pot ser el propietari del lloc visitat, un testimoni dels fets històrics que s'hi van viure o un dels seus responsables. És el cas, per exemple, d'una de les nenes que es va protegir de les bombes de la guerra al refugi antiaeri del Jardí de la Infància; del president dels Manaies de Girona, Narcís Reixach, que va obrir les portes del Castrum pel GDT de l'any passat, o el periodista Julià Bernabè, mestre de cerimònies de la primera descoberta del d'enguany, la seu de la Xarxa Girona Ràdio.

Els assistents al GDT van poder tafanejar tots els racons de l'emissora i pujar fins al terrat de l'edifici, que està situat en un punt privilegiat de la rambla de la Llibertat. Des d'allà van sentir el repic de campanes del rellotge de l'ajuntament i, al costat de l'antena que rebota el senyal fins a Rocacorba, descobrir una vista pràcticament zenital de la Rambla i una perspectiva diferent del Pont de Pedra o l'inici del carrer Nou.

Un cop esbrinat el funcionament de l'emissió des de l'estudi de ràdio fins a la cabina del tècnic, un estudi d'autocontrol i fins a la sortida del senyal per l'antena del terrat, la visita a la seu de la cadena va acabar amb l'enregistrament d'una petita píndola radiofònica que es va emetre en un dels programes de l'endemà.

La trobada acaba, de nou, a la terrassa del +Cub per afrontar la T del GDT, la tertúlia. Les postres, una copa o un suc de fruita esperen a la taula mentre els assistents comenten la jugada i s'aventuren a endevinar quina serà la propera descoberta.