«Estem tornant als homínids, i Espriu és un bon exemple per tractar aquesta involució»

Reivindicar un gran professional, sigui de les nostres lletres o d'una altra cultura, és elemental i necessari. En aquest cas, aprofitem que és l'Any Espriu per recordar una figura cabdal dins la història catalana, amb un pes específic per les dificultats del seu temps. L'espectacle té una part molt important de La Pell de Brau d'Espriu, però les seves paraules prenen més volada i queden complementades gràcies a la poesia de T.S. Eliot a La Terra Eixorca.

La Pell de Brau critica la intransigència de l'Espanya franquista amb els pobles de la península Ibèrica. En què s'assembla l'Espanya d'ara a la Sepharad d'Espriu?

No ho sé, sincerament. Volem defugir qualsevol lectura política. El que plantegem és extensible a tot el món, tant al que hagi pogut passar a l'Espanya franquista, a l'Itàlia dels feixismes com als Balcans o a la Primera Guerra Mundial. No ens hem volgut centrar en un país, no volíem fer una peça localista sinó que, precisament per l'abast i la importància del missatge dels dos poetes, que trascendeixen la seva terra per arribar al món, volíem arribar a tot arreu i parlar dels perills de la guerra i d'aquelles persones que volen ser iguals que Déu. Hitler, Mussolini, Franco o Karadzic creien que havien estat ungits per Déu i que podien comprometre el futur i la vida de tot un poble carregant-se una societat i eliminant pràcticament dues o tres generacions. Amb els textos d'Espriu hem pogut transcendir qualsevol discurs polític per anar a un missatge universal i poètic.

A l'espectacle connecten la literatura d'Espriu amb La Terra Eixorca, de T.S. Eliot. Què tenen en comú els dos poetes?

Els dos parteixen d'una base comuna: que la guerra torna l'home a l'animalitat. Els confictes porten els membres d'una societat a deixar de ser persones i tornar a ser animals. Parlen també de la necessitat, com a éssers pensants que som, de resoldre els problemes sense arribar a la brutalitat. No ens podem carregar la societat, necessitem crear un món i un estat ple de gràcia en què la comunicació estigui per damunt de qualsevol obcecació en les idees.

Per què han optat per portar als escenaris la poesia d'Espriu, enlloc de representar algun dels seus textos teatrals?

El projecte va néixer perquè vam trobar un punt de partida que ens ajudava a reflexionar sobre la societat, ens era igual si era poesia, teatre o prosa. Teníem clar que volíem reflexionar sobre la guerra, la incomunicació, la barbàrie i l'animalitat. Sembla que, en lloc de baixar de les branques, estem tornant al món dels homínids. A partir d'aquí, és clar, la poesia d'Espriu és un bon exemple per parlar d'aquesta involució. És cert que Espriu té una obra teatral molt ingent i tremenda, molt bona, però és clar, aquestes obres ja les hem vist. Hem volgut anar cap a un altre món i complementar tot el que ja s'ha fet.

Cal treure la poesia d'Espriu dels llibres i acostar-la als escenaris per obrir-la a més públics?

Si som sincers, la poesia d'Espriu és, si més no, complicada. Hem intentat desglossar els seus punts més críptics per fer-los arribar a poc a poc a l'espectador, servir-los d'una manera pedagògica. No volíem traduir o adaptar les seves paraules, sinó crear un discurs sobre el que diu i lligar-ho amb altres conceptes que també estan presents en la poesia de T.S. Eliot. A l'obra d'Espriu trobem poemes plens de referents i de mites que, si no els coneixes, és impossible entendre'n el significat.

Què veuran els espectadors que vinguin dissabte a Figueres?

És una deconstrucció poètico-escènica que representa una persona que estigués veient alhora el Guernica de Picasso i Els desastres de la guerra de Goya i pogués fer abstraccions del que mostren aquests quadres. Són dos referents d'art de guerra, sobretot el Guernica, que té molts punts en comú amb n'Espriu. L'espectador no veurà una obra en el sentit aristotèlic de la posada en escena, sinó una tridimensionalització d'aquests dos quadres, de les històries i sentiments que tenen dins, així com dels mites presents en Eliot i Espriu. Per a fer tot aquest procés, hem hagut de crear un fals fil argumental.

I sobre qui recau, aquest fil argumental?

La única persona que hi ha en escena és la Txe Arana, però també sentirem el brau, gràcies a la veu de l'actor i doblador Jaume Comas, un dels millors actors i el veurem físicament amb la pel·lícula que ha fet un artista de les terres empordaneses, Ernesto Collado. El 90% de l'equip està format amb gironins i té molt de mèrit que s'hagi pogut cuinar un producte com aquest, des de la perifèria, fora de l'esfera de creació de Barcelona.

On més es podrà veure?

La gira començarà a l'octubre a Olot i passarà per Reus, Lleida... durant tot el 2013 i 14 l'espectacle girarà, perquè realment paga la pena veure'l. A banda del plaer estètic, volem compartir el missatge amb l'espectador. Si saps que, com el Gernika, està lligat a una època i al patiment d'un col·lectiu, pots arribar a entrellaçar i crear històries, que es el que volem fer i transmetre. No es una història fàcil, ni Eliot ni Espriu eren escriptors còmics, però treballaven amb la ironia, i hem volgut mantenir-ho a l'espectacle, sense caure en la frivolitat.