jornada dedicada a santa cristinaLa regata de llaguts, arribant a la platja de Santa Cristina. Les autoritats, tot remenant el tradicional estofat que es van menjar els mariners. La Dansa de les Almorratxes, que se celebra a Lloret des de temps immemorials.

Centenars de lloretencs van tornar a demostrar la seva devoció per Santa Cristina. Sota un sol de justícia, la Festa Major de Lloret va celebrar la seva jornada principal amb processó marítima, una missa oficiada pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el tradicional estofat. Entre les autoritats es va poder veure l'exalcalde i diputat al Parlament Xavier Crespo, els diputats al Parlament Jordi Xuclà i Teresa Jordà, i el delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, a banda dels representants locals.

Tal com mana la tradició, la jornada va començar de bon matí, ja que a dos quarts de vuit els obrers van fer la passada tot anunciant la sortida de la processó, que va iniciar-se a l'església de Sant Romà. Un cop a la platja, la processsó va continuar via marítima fins a Santa Cristina, malgrat que en aquesta ocasió només els membres de l'equip de govern -CiU i ERC- van pujar a l'embarcació, ja que l'oposició ho va rebutjar pels problemes que hi ha hagut amb els permisos del vaixell. Tot i això, mig miler de persones sí que van pujar-hi i van arribar a Santa Cristina per mar.

Darrera de la processó va tenir lloc la regata de llaguts S'Amorra, Amorra en la categoria masculina. En aquesta ocasió, els guanyadors van ser, per aquest ordre, l'Obreria de Santa Cristina, els pescadors i Es Vano. En total, hi participaven nou equips i uns 170 vogadors i vogadores. A la tornada, la competició femenina la guanyaria també Santa Cristina.

Un cop arribat tothom a la platja de Santa Cristina, la processó va enfilar fins a l'ermita, on el bisbe de Girona va oficiar la missa solemne. A la sortida, tots mariners i autoritats convidades van poder degustar el tradicional estofat.

A la tarda, la festa va continuar a la plaça de la Vila, on a partir de les vuit del vespre va tenir lloc la Dansa de les Almorratxes. Es tracta d'una festa cerimonial d'origen molt antic que pren el nom d'un tipus de vas de vidre ple de perfum i amb una flor blanca que les obreres trenquen en tirar-lo a terra amb força, tot emulant -segons explica la llegenda- una noia cristiana que amb aquest gest va rebutjar el seu pretendent musulmà, en una època en què els pirates barbarescs feien estralls a la costa catalana. La dansa acaba amb unes voltes a la plaça dels vuit balladors tots units pels braços.

Aquesta dansa constitueix un dels actes centrals de la Festa Major, i s'ha anat celebrant de forma ininterrompuda des de temps immemorials. De fet, hi ha papers que documenten la seva existència des de 1592. El nom de les primeres obreres data de 1764, i s'ha convertit en una il·lusió per a moltes noies de Lloret. Enguany, les obreres han estat Laura Codina, Marta Shilling, Carla Ferrer i Anna Ferron.