Es queixa el pilot d'avió que apareix a la novel·la El Petit Príncep que "la gent gran mai no comprenen res, ells tots sols, i és carregós per la quitxalla haver-los d'estar donant explicacions contínuament". Qui sap si satisfer aquesta necessitat de rebre respostes que tenen els adults és el motiu que ha mogut el Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala per posar en marxa aquest estiu la Ruta Petit Príncep, que desgrana els detalls dedicats a la novel·la d'Antoine de Saint Exupéry que hi ha a la platja dels Riells.

L'any 1992, l'arquitecte encarregat de la urbanització de la zona dels Riells, Alfred Fernández de la Reguera, passejava per la platja acompanyat de la seva filla durant una visita d'obres. En arribar a l'extrem esquerre mirant a mar, van trobar les restes d'una paret d'una antiga finca dedicada al conreu de la vinya, un mur que la petita va associar al que apareix al final del conte, quan el Petit Príncep es troba amb la serp.

El comentari de la nena va acabar inspirant tota la decoració de la via, que porta per nom Passeig del Petit Príncep, i que té com a element més destacat una figura del personatge principesc que observa la badia assegut, precisament, sobre el mur en runes.

Les visites guiades, que es fan cada dimarts de juliol i agost a les 10 del matí, se sumen a altres itineraris d'estiu que organitza el Museu de l'Anxova i de la Sal, com la descoberta de l'Arquitectura defensiva al Parc Natural del Montgrí o la ruta Víctor Català. Fins ara, aquest recorregut només s'havia fet una vegada, l'any 2005, a petició d'una escola, i es recupera ara per celebrar el setantè aniversari de la públicació del llibre, després que aquest hivern l'hagin dut a terme alguns col·legis escalencs pel seu compte, un cop treballat el llibre a classe.

La Ruta Petit Príncep arrenca a l'extrem dret de la platja dels Riells, al costat oposat de l'escultura. En aquest punt hi ha representats els elements més característics de l'asteroide B-612, el llunyà planeta on viu el Petit Príncep, tant minúscul que hi pots veure pondre's el sol més de 40 vegades en un dia.

Unes roques volcàniques recorden els tres volcans del planeta, dos en actiu que cremen a poc a poc i sense erupcions, que el personatge fa servir cada matí per escalfar l'esmorzar, i un tercer apagat, que també neteja regularment per evitar maldecaps.

També hi ha representats els baobabs, els arbres contra els quals lluitava el Petit Príncep i que, segons expliquen, estan basats en el nazisme. Un arbre de l'espècie fitolaca, situat a la sorra de la platja i allunyat dels tamarius que decoren el passeig, evoca els vegetals que s'havien d'exterminar de ben menuts, perquè podien destruir el planeta només amb la força de les seves arrels.

El tercer element de la novel·la que hi ha al principi del passeig és la rosa. Representada en forma de mosaic a terra, rememora la flor que estimava el Petit Príncep, "única en tot el món, que no es troba enlloc més fora del planeta", tan delicada que la va haver de protegir amb una campana de vidre quan va marxar de l'asteroide.

Periple per l'espai i el desert

Situats ja en l'òrbita planetària d'un personatge universal que observa l'entorn amb la lucidesa dels infants, la ruta avança pel passeig per anar introduint, a partir de la lectura de fragments del llibre, els personatges que coneix en el seu viatge per l'espai.

Abans d'arribar a la terra, el Petit Príncep visita diversos planetes. Cadascun està habitat per un personatge, sis en total, amb qui estableix diàlegs en què molts lectors han descobert lliçons filosòfiques i també morals. Les converses entre el protagonista i el rei, el vanitós, el bevedor, l'home de negocis, el fanaler i el geògraf permeten extreure conclusions sobre l'autoritat i la responsabilitat dels poderosos, la supèrbia sense límits, l'especulació o l'alcoholisme ?deses?perat d'aquells que beuen per oblidar que beuen.

Durant la dècada dels 90, es va plantejar que aquests personatges estiguessin presents en forma d'escultura als bars que hi ha al passeig escalenc. Cada establiment d'aquesta zona del municipi havia d'escollir un dels estrambòtics personatges, però el canvi de propietaris dels locals i la impossibilitat de trobar les figures adequades ho va fer inviable.

El color mostassa del formigó del passeig i la sorra de la platja dels Riells traslladen els participants de la ruta fins al desert, on el Petit Príncep es troba el narrador d'aquesta història, el pilot inspirat en el propi Saint-Exupéry, que va ser un dels pioners de l'aviació francesa a principis del segle XX.

L'odissea pel desert culmina a la plaça de l'Univers, on diversos grups de palmeres disseminades en aparent desordre representen conjunts d'estels com la constel·lació de Casiopea o la d'Àries.

Situada a les escales d'aquesta plaça hi ha la guineu, amb qui el Petit Príncep coneix el valor de l'amistat. "Si vols un amic, domestica'm!", diu al Petit Príncep l'animal, que és el responsable de la sentència més famosa de tot el conte: "Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls".

Sota el mur, en el mateix punt que el pilot diu adéu al Petit Príncep, s'acomiaden també els participans de la visita guiada, que està pensada pels nens que mantenen la innocència del personatge, i per la gent gran que, com l'aviador, encara se'n recorden de quan van ser infants.