L'italià Leo Bassi, amb més de 30 anys fent de la provocació el seu tret identitari, va inaugurar dijous el festival Singlot, ideat per Andreu Buenafuente i el Terrat dins del festival de la Porta Ferrada. Bassi va començar l'espectacle BOB, Best of Bassi curosament vestit amb corbata i americana i va acabar banyat en litres de mel, embolcallat per plomes i fent sortir fora del teatre tot el públic per cridar junts davant del monestir.

Bassi va aparèixer enmig del passadís del teatre vestit amb americana i corbata vermella. Lluïa un nas de pallasso que no es va treure fins ben entrat el primer tram del monòleg, durant el qual va explicar què el va dur a ser còmic provocador: l'odi als coloms. Segons Bassi, de petit l'obligaven a donar de menjar pa sec als coloms que es concentraven a la plaça de la catedral de Milà. Un dia, fart d'aquests animals, va decidir camuflar un petard entre una muntanya de pa que va donar als animals.

Així va néixer la seva ànima provocadora que, segons afirma, el porta a estar dalt dels escenaris encara als seus 63 anys. El còmic italià ha fet de la provocació el seu tret més identitari i a través del qual ha optat per fer crítica política i econòmica. Per exemple, segons va explicatr, fa dècades que es dedica a explotar llaunes de Coca-cola i esquitxa el públic per criticar el negoci de les multinacionals. A Sant Feliu no se'n va estar, però va prendre precaucions i va repartir plàstics als espectadors de les primeres files abans de rebentar les llaunes i ruixar-se també a sí mateix. L'anècdota la va protagonitzar una dona a qui Bassi va reptar a «alliberar-se» cridant ben fort. La dona, espontàniament, no només va cridar sinó que va ventar una bufetada al còmic, que va quedar sorprès i «encantat». L'espectacle va anar in crescendo fins que Bassi va reconèixer que se sentia deprimit. «Acabaré fent balconing a Lloret», va fer broma. L'origen dels seus mals: adonar-se que després de 30 anys de criticar la Coca-cola no ha aconseguit frenar la multinacional.

Després de passejar-se entre el públic amb un plat ple d'escuma d'afaitar disposat a esclafar-lo en la cara d'algun espectador, Bassi es va despullar -literalment- dalt l'escenari. «Fa 35 anys que faig coses fastigoses en públic, abans ser transgressor tenia sentit però ara no faig més que afegir vulgaritat a aquest món», va assegurar. Per això, va dir que, a partir d'ara, «la veritable provocació és ser poeta, dolç i màgic», va manifestar. Però res més lluny de tot això, ja que va seguir en la línia de la provocació: es va llençar tres litres de mel per sobre i es va vessar un sac ple de plomes per ser «un àngel». Finalment, va demanar a tothom que l'acompanyés davant del monestir a fer un «últim crit» de benvinguda al festival «i deslliurar-nos d'imposicions i estereotips».