La companyia Elèctrica Dharma va néixer l'estiu de 1974 per convertir-se en tot un referent de la música catalana. En els seus 40 anys de trajectòria ha enregistrat 24 discos d'estudi i ha fet gairebé mil concerts per tot el món. El grup ha escollit el festival Portalblau (1 d'agost) i el de Porta Ferrada (5 d'agost) com dues de les poques parades de la gira de retrobament del grup per a la celebració dels seus 40 anys.

El 2011 la Dharma va decidir fer una pausa per parar i reflexionar cap a on volien anar com a grup. Quatre anys després d'aquell moment han tornat. Trobaven a faltar els escenaris?

Teníem ganes de fer una gira, perquè el 2014 va fer 40 anys que va sortir el nostre primer disc. Aquesta gira estava programada per l'any passat, però la mort d'en Josep Fortuny arran d'un atac de cor ho va frenar tot. Un cop passat aquest cop tan dur, vam decidir fer aquesta gira que teníem mig preparada i dedicar-li a ell.

Així, aquesta gira és també una forma de retre homenatge al seu germà?

Sí, tant en Josep com l'Esteve estan molt presents a cada concert d'aquesta gira. Recitem alguns poemes del Josep perquè, a banda de músic, era un gran poeta. Va fer molts treballs artístics que a nosaltres ens sap greu que es quedin enterrats en un calaix de casa seva. Junt amb la seva filla, Bibiana Fortuny, volem rebre-li un homenatge. Per això estem preparant de cares el 2016 un esdeveniment on la gent pugui conèixer totes les facetes d'en Josep. Ens va passar pel cap fer-ho al cap d'uns mesos de la seva mort, però estàvem massa afectats i vam decidir deixar que passés una mica més de temps per poder-ho preparar millor.

Com es resumeixen els 40 anys de Dharma en un concert?

És difícil, perquè amb una hora i mitja de concert és impossible interpretar totes les cançons dels nostres 24 discos. Per tant, ho plantegem com un viatge per on intentem passar per totes les etapes del grup.Per nosaltres és un viatge molt gratificant perquè ens vénen al cap molts moments de la nostra trajectòria musical i també personal.

Les cançons sonen igual després de tants anys?

Hi ha cançons que les hem retocat musicalment perquè sonin millor, però d'altres no perquè si les modifiquéssim les destrossaríem. A més, les cançons dels anys 70 són molt ben rebudes per la gent, perquè, amb tota la modèstia del món, són cançons que no caduquen amb el temps.

Com ha canviat la música d'ençà que la Dharma va treure el seu primer disc el 1974 fins ara?

Hi ha canvis, però crec que els grups d'ara són els que s'assemblen més a la Dharma del 1974. Tocant en festivals com el Clownia de Txarango o el Canet Rock hem vist que la nostra música i la dels grups joves d'ara tenen molts punts en comú. Les lletres d'ara tenen un contingut social molt potent. Amb la Dharma sempre que hem pogut hem manifestat la nostra posició social a través d'escrits d'en Josep o amb les lletres de les nostres cançons.

L'any 1986 ja cridaven en una cançó independència.

Sí, i en aquella època dir una cosa com aquesta era gairebé cometre un crim, però nosaltres sempre ens hem mullat i hem defensat el que creiem.

Què passarà el pròxim 27 de setembre?

El 9 de novembre vam perdre una oportunitat perquè estàvem al punt més alt i era quan més ganes hi havia.Vaig perdre una mica l'optimisme després, però ara que s'acosten les eleccions penso que la independència guanyarà.

I què passarà amb Dharma quan finalitzi aquesta gira?

El grup el vam formar l'Esteve, en Josep i jo, i les seves morts han estat un cop molt dur. Decidir si la Dharma seguirà cantant és una decisió molt difícil i sincerament no en tinc ni idea. Hi ha moments que penso que seguirem cantant i d'altres que no. Així que millor no treure conclusions abans d'hora i quan haguem acabat la gira ens reunirem, en parlarem, veurem com han anat els concerts i decidirem llavors si volem tornar.

Hi ha temes inèdits que no han vist la llum encara...

Si després d'aquesta gira el grup decideix tornar, tenim una gran quantitat de material per fer cançons noves. Quant estàvem preparant la gira amb en Josep, abans que morís, volíem incorporar en els concerts noves cançons. Però sense ell vam decidir que no volíem incorporar cap tema nou perquè nosaltres som un grup que fem les cançons entre tots. I tant anímicament com emocionalment no ens venia de gust començar a compondre o començar a arreglar idees que ja teníem.