És blanc i negre, té tres pals i 70 metres d'eslora. Es diu Palinuro, pertany a la marina militar italiana i fins divendres estarà exercint d'ambaixada simbòlica d'aquell país a la Costa Brava.
No és la primera vegada que aquest bergantí-goleta visita el port de Palamós, doncs ja va fer tres escales els anys 2007, 2009 i 2011 amb ocasió de diferents esdeveniments, com el pas de regates de grans vaixells pel litoral de Girona o bé durant creuers d'instrucció per a militars de nou ingrés a la marina del seu país. La seva presència al moll de ponent, al costat de la llotja i el museu de la pesca sempre causa gran expectació, tal com va passar a la seva darrera escala al Baix Empordà, quan ser visitat per més de 6.000 persones interessades en veure com funciona un veler clàssic en tasques de formació de marins del segle XXI.
«A bord viatgem una tripulació de 130 persones, dels quals 41 són alumnes, dones i homes en el seu primer any a l'escola de Livorno; d'aquests, la majoria són italians, tot i que també tenim alumnes de països com Ucraina, Algèria, Marroc, Perú, Mauritània i Somàlia», comenta a Diari de Girona Roberto Ruggiero, oficial que està al cap d'aquest grup d'alumnes que ja sia a bord del Palinuro o passejant per Palamós a les seves hores lliures han de lluir els seus impecables uniformes.
La història del Palinuro com a vaixell militar comença per una necessitat de postguerra: la marina italiana tenia dues naus bessones dedicades a ser vaixells-escola, l'Amerigo Vespucci i el Cristoforo Colombo, ambdós construïts entre finals dels anys 20 i principis dels 30 del segle passat. Després de la segona guerra mundial (1939-1945), en compliment dels tractats de pau signats a París el 1947, la Unió Soviètica va exigir a Itàlia certes compensacions econòmiques per les desfetes, i entre aquestes, Roma i Moscou van acordar la cessió permanent d'un dels dos vaixells, de manera que de cara a la formació de nous alumnes de marineria només va quedar el Vespucci, que actualment segueix navegant sota bandera italiana, mentre que el Colombo va passar a mans de la marina soviètica amb el nom de Dunay, navegant al llarg de deu anys per quedar abandonat al 1959 i destrossat per un incendi al 1963.
Fins el 1950, els pressupostos del Ministeri de Defensa italià no van permetre la compra d'un segon vaixell-escola, fins que aquell any es va presentar una oportunitat: l'adquisició d'un veler civil francès: de nom Commandant Louis Richard, en servei des de 1934 i que des llavors es va dedicar al transport de lluç entre Terranova i el continent europeu. Quan, arribant a la dècada dels 50, aquesta nau va acabar sent superada per nous vaixells metàl·lics impulsats per motors de fuel, el seu armador el va posar a la venda al mercat de vaixells de segona mà a un preu molt avantatjós, una circumstància que va aprofitar la Marina Militar Italiana el 1951 per adquirir-lo i tornar a tenir una parella de naus de formació. La seva conversió en un vaixell escola va ser difícil i es va trigar quatre anys en dues drassanes diferents per convertir aquest vaixell dedicat al transport de peix en un veler per a l'ensinistrament.
Ahir, l'alcalde, Lluís Puig, va embarcar dos cops a bord del Palinuro: al matí per acompanyar els mitjans en una visita al vaixell i a la tarda a la recepció que va oferir la Marina Militar Italiana a les personalitats locals per agrair la bona acollida als seus vaixells, un costum que es va iniciar fa gairebé una dècada amb l'aleshores alcaldessa Teresa Ferrés, entusiasta de tot el que te relació amb el mar i el port de la vila. Com a màxima autoritat de Palamós, Puig és rebut amb el xiulet d'honor quan passa per la pasarel.la del vaixell.
«Des de fa 60 anys, el Palinuro té com a missió dues tasques principals: d'una banda proporcionar el suport necessari per a la formació dels estudiants i suboficials i d'una altra ser una plataforma promocional de projecció de la marina de cara als civils, obrint el vaixell a les visites i en especial atreure a joves italians per enrolar-se en aquesta institució», comenta Michele Spezzano, agregat de defensa d'Itàlia a l'ambaixada a Madrid i que ha coordinat aquesta escala de diverses setmanes a les quals, a més de les feines de mar, tenen oportunitat de visitar ports de tota la Mediterrània i la resta d'Europa fins al Nord de Noruega o Finlàndia, una costa que ha estat abastament visitada pel Palinuro al llarg d'aquests 60 anys. Després de la costa de Girona, aquest viatge continuarà rumb a Sardenya, Menorca, Toló i Mònaco, per finalitzar el viatge a Livorno.
Fins divendres i en diferents torns, baixaran a terra els oficials, els sots-oficials i alumnes. La resta seguirà a bord, veient Palamós des del Palinuro, fent les feines pròpies del dia a dia i ensenyant el seu vaixell a aquells visitants que vulguin pujar a bord per conèixer la vida dels marins militars italians.
