Els Amics de les Arts són un grup inquiet. Més enllà dels seus èxits musicals, que agradi o no, existeixen i només cal veure com d'entregat està el públic als seus concerts i quin ritme de venda tenen els seus discos, han sabut revestir el seu projecte amb iniciatives innovadores com l'organització del Festivalot a Girona, pensat per acostar la música al públic familiar. Per això la celebració del seu 10è aniversari tampoc es podia quedar en una cosa convencional. L'espectacle per commemorar una dècada damunt dels escenaris converteix Ferran Piqué, Eduard Costa, Joan Enric Barceló i Dani Alegret en «crooners» per dues nits. Acompayats per la Dream Big Band, primer al Grec i dijous a Cap Roig, van fer un recorregut de més de dues hores pels seus èxits donant-los forma i personalitats diferents.

Que la nit seria diferent va quedar clar des de la majestuosa obertura amb la Big Band tocant un recull d'algunes de les melodies més conegudes d'aquests deu anys. Tot seguit la primera cançó va ser Ja no ens passa, amb la sorpresa per als espectadors de veure com Alegret, Costa i Piqué iniciaven la interpretació des de la grada per acabar trobant-se amb Barceló a l'escenari. Aquesta primera part va incloure tant temes de recent fornada com Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, amb d'altres de més antics com Tintín al Congo.

L'home que treballa fent de gos va acabar amb l'entrada a escena del pastís d'aniversari; hi va haver lloc per a divertits monòlegs; temes com Monsieur Costeau van sonar renovats i hi va haver un viatge en el temps al pis del carrer Muntaner de Barcelona on va començar tot per recordar els orígens amb Liverpool. I va tornar a quedar clar que amb Big Band o sense Preferiria no fer-ho és un dels temes més rodons de tot aquest temps. Això sí, Jean Luc, Les meves ex i tu i 4-3-3 continuen sent les peces més corejades, indispensables en qualsevol concert.