Ja queda poc, molt poc, del Pablo Alborán que cantava des del sofà de casa i penjava els seus vídeos a Youtube amb l'esperança de fer-se un lloc en el món de la música. Ahir, als Jardins de Cap Roig, es va poder veure un cantant consolidat, segur de sí mateix i capaç d'omplir dos dies el festival amb un públic fidel. Entre els assistents, moltes jovenetes, sí, però també pares de família entregats com el que més.

Alborán va presentar a Cap Roig el seu quart disc, Terral, amb el qual també s'ha estrenat com a coproductor. Acompanyat d'un bon muntatge visual,, va obrir el concert amb Está permitido, enmig de grans aplaudiments, xiulets i càmeres intentant immortalitzar el moment. Vestit de negre, el cantant malagueny va agrair el calor del públic tot prometent fer-los passar una bona estona i fer-los oblidar els problemes. No calia ni que ho digués. A primera fila, un grupet de noies ja ballava i la resta del públic, més tímid, es removia als seus seients.

Amb Ecos i Recordaré, un Alborán assegut al piano va encandilar el públic amb un toc de romanticisme, per fer-lo embogir després en marcar-se uns passos de ball amb Quimera i Un buen amor. Amb un «Viva Girona!» va acabar de posar-se el públic a la butxaca, especialment perquè va anar seguit de Quien, un dels seus temes més populars. I la festa ja no va parar. Amb Caramelo les grades es van convertir en una sala de ball, i la versió de Paraules d'Amor feta «amb tot el respecte cap al mestre» va acabar amb una gran ovació i el públic dempeus.

El cantant es va mostrar encantador i de bon humor. «Treu-te la samarreta!», li va cridar una espectadora. «Però com vols que me la tregui aquí al mig?», va respondre ell entre rialles, tot confessant: «Porto dos dies per les platges d'aquí al voltant, segur que m'heu pogut veure sense samarreta». I davant dels incansables aplaudiments del públic, es va dirigir als seus músics: «Veieu quina família que tinc? Em passo la vida preguntant-me què és l'amor, i l'amor és això».

Alborán també va exhibir les seves habilitats amb la percussió i la guitarra a mesura que el concert va anar guanyant intensitat amb temes com Te echo de menosPerdóname.

Ja als bisos, Solamente tú i Vívela van acabar de posar el colofó a una nit, per a molts, màgica. La primera de dues. El segon concert, avui al vespre.