La casa on està emplaçat El Jardí de Can Marc pertany a la família de Laura Alsina des de finals del segle XIX, quan la va comprar el seu besavi: "La casa té molta història; es diu que havia estat un convent fora muralles, i que amb la desamortització el va comprar un notari que era molt dolent. Quan va morir, la casa va sortir a subhasta, però no es venia perquè deien que hi havia les cadenes de la gent que havia mort per culpa del notari. Al meu besavi les cadenes no li feien por, va comprar la casa i va fer una granja". Segons Laura Alsina, "va ser una granja important", amb premses per a l'elaboració de vi que atreien pagesos de la zona: "El vi de Begur el venia a fer tothom a casa. L'última vegada que es va fer vi aquí jo devia tenir vuit o nou anys".

La mare de Laura Alsina va decidir abandonar l'activitat agrícola i obrir un restaurant al mas familiar: "Eren els primers anys del turisme, i la meva mare tenia moltíssima vista". El restaurant es deia Can Marc "però també era conegut com "el restaurant de les ne?nes", perquè a més de la meva mare hi treballàvem jo, que tenia 16 anys, les meves germanes de 14 i 12, i unes amigues de les mateixes edats. Era una altra època...". El restaurant, diu Laura Alsina, va estar obert uns 25 anys, i en paral·lel la família va obrir en un altre espai del mas un local per???què els clients puguessin prendre un cafè, o un aperitiu mentre esperaven per dinar: "I se'ns va ocórrer que a la cort de les vaques hi podíem fer un pub. Ens va sortir enorme, i va tenir molt d'èxit, i va acabar convertint-se en una discoteca".

Laura Alsina va treballar molt temps al restaurant i a la discoteca, i l'any 1979, a més, va fundar l'escola d'idiomes EICA a Girona (havia estudiat filologia anglogermànica). I va arribar un punt que no va poder amb tantes coses: "Aquesta casa l'he patit sempre. Hi vaig treballar dels 16 anys als 30, quan ja en feia cinc que també tenia l'EICA. Treballava entre setmana a l'EICA i els caps de setmana a Can Marc, però quan em vaig casar i vaig tenir el nen, ho vaig haver de deixar. Em va costar llàgrimes, però vaig veure que no podia fer més".

El restaurant encara va funcionar uns anys, fins que la mare de Laura Alsina es va retirar i el va convertir en galeria d'art, amb el nom de Can Marc (en tenia una altra a Girona). La discoteca també va estar oberta fins que la família va decidir tancar-la el 2007, després d'alguns problemes per queixes de veïns. Des de llavors, Can Marc ha continua essent el mas familiar usat als estius i en períodes de vacances. "Quan vam tancar la discoteca, tot aquest espai el vam arreglar per a nosaltres... I la gent em deia que era un lloc privilegiat, que per què no l'obríem... I com que vinc del món de l'hostaleria, que vaig haver de deixar perquè tenia massa feina, i ara ja tinc les coses més o menys muntades a l'EICA, l'any passat ens vam decidir a tornar a obrir".

Des de llavors, El Jardí de Can Marc és una terrassa d'estiu amb espais a l'aire lliure i d'altres a cobert, que obre cada dia al vespre. S'hi serveixen tapes i una àmplia varietat de còctels, entre els quals n'hi ha de creació prò?pia, com el Cales de Be?gur o el Gin Free, una mena de gintònic sense alcohol.

El projecte, segons Laura Alsina, és a llarg termini: "Per muntar un negoci així t'ho has de pensar molt bé, perquè costa molta inversió i molt de temps. L'any passat vam ?obrir, aquest ja comencem a caminar i trepitgem fort, i hi ha projecte per molt temps. Perquè a més ens hem trobat com un pelegrinatge de gent que ve perquè ja havia estat a Can Marc en el passat, i en guarda molt bon record. I ara torna i es troba el Can Marc del segle XXI, més tranquil. Ens han felicitat, m'han fet emocionar... He patit la casa i ara potser començaré a gaudir-ne".