Dues guitarres com a fil conductor de melodies delicades i el «salero» nòrdic d'Erlend Øye, que va ser l'ànima de la festa, van ser suficients perquè els noruecs Kings of Convenience conquerissin el castell de Cap Roig amb la seva música, una suau brisa que ve del nord.

Les grades, una mica menys plenes del que és habitual, es van anar omplint a batzegades de fans del duet mentre Joan Dausà oferia un tast de les seves cançons adaptades a l'anglès. «M'han donat 20 minuts i els penso aprofitar», va amenaçar amb to de broma als assistents, a qui va explicar que la seva incursió a l'anglès era un «petit joc» amb què havia passat per altres països per veure com connectava amb públics d'altres llengües. That beautiful song, Call me o la famosa Jo mai, mai convertida en I never, ever, van ser alguns dels temes de l'aventura anglòfona que Dausà va interpretar per telonejar el grup indie i que van ser ben rebuts pel públic palafrugellenc.

Vestits de blanc, els dos protagonistes es van estrenar a Cap Roig amb l'ordre i la planificació que hom pressuposa d'un escandinau. «Bona nit, som King of Convenience i venim de Bergen, Noruega», va explicar Erlend Øye, que portaria la veu cantant tota la vetllada. «Tenim tres discos, començarem amb cançons del primer i anirem fent per ordre cronològic», va anunciar.

Winning a battle, losing the war va obrir l'actuació, que va anar seguida de Toxic girl, per a la qual l'altre integrant de la banda, Erik Gamblek Bøe, va demanar l'ajuda del públic fent espetegar els dits.

La nit es va anar animant amb els peculiars balls d'Erlend Øye, una mena de personatge entranyable sortit d'una pel·lícula d'en Wes Anderson. «Sou una audiència funky, deu ser cosa del Mediterrani», reien els dos, mentre anaven repassant temes com Singing softly to you, I don't know what I can saveFailure.

Després d'animar Dausà a continuar cantant en anglès, com van fer ells, per ampliar el seu públic, van avançar amb Weig of my words Second to numb, abans d'endinsar-se en el seu darrer disc, que ja té set anys. Van acabar de despertar els ànims cançons com 24-25, Mrs Cold i sobretot Boat behind, en què Øye va convidar els espectadors de la primera fila a posar-se drets i balancejar-se com un vaixell.

Amb tothom dret, van tancar el concert amb Misread i la coneguda I'd rather dance abans d'encarar bisos com Homesick, que el duet va aprofitar per saludar els seguidors de fora de Catalunya que eren a Calella compartint butaques amb els seus homòlegs catalans al peu d'un castell on, per una nit, tots es van regir per les lleis del bonrollisme i les cançons delicades que arriben de més enllà del nord.