I els teus ulls! Oblido els teus ulls/El teu cos pertany al mar / Com has escampat la notícia a tothom?/ El que vas dir era un secret per a mi/ Fins després Marianne, és hora que comencem/ a riure i plorar i riure'ns de tot plegat.
Marianne Ilhlen, la Marianne a qui es refereix Leonard Cohen en aquesta mítica cançó, ha mort a Oslo. Tenia 81 anys i va conèixer Leonard Cohen a l'illa d'Hidra. Alertat poc abans del fatal desenllaç, el cantautor de Montreal va poder-li escriure una darrera carta, continuació, potser, de la cançó So Long Marianne, que Cohen va escriure l'any 1967. Cohen va descobrir la petita illa d'Hidra l'any 1959 i un temps més tard s'hi va comprar una petita casa de pescadors, que encara conserva. Cohen anomenava Marianne "la seva dama", mentre viuen dies de tranquil·litat, sol i pau, entre Grècia, Nova York i Montreal.
L'estiu del 2009 Leonard Cohen va actuar a les nostres comarques. Va ser al festival de Cap Roig en el marc de la gira de presentació del disc Live In London. Cohen havia rodat per tot el món, en una mena de segona joventut, amb les entrades exhaurides a bona part dels seus concerts, de Boston a Londres, cosa que va obligar en molts casos a programar més d'una actuació.
L'any 2006, el festival de la Porta Ferrada va organitzar un concert d'homenatge al cantautor canadenc. Va ser, aquella sí, una nit memorable, tot i que no va comptar amb la presència del músic. La influència de Leonard Cohen ha estat enorme a la història de la música i, m'atreveixo a dir també, en algun capítol de la de la literatura. Cohen se situa en aquella tènue línia que separa música i literatura i en la que es troba al costat de Dylan Tom Waits o Nick Cave.
Aquella nit d'estiu a l'escenari s'hi van reunir Luz Casal, Luis Eduardo Aute, Cristina Rosenvinge i Nacho Vegas, Kiko Veneno, Javier Colis, Toti Soler, Jackson Browne, John Cale i Perla Batalla, entre molts altres.
Encara emociona el record de la guitarra de Toti Soler acaronant la tendra Suzanne (una de les millors versions que s'han fet mai d'aquest tema, i en català), l'ex Velvet Underground John Cale amb l'extraordinària Hallelujah (uff! encara gallina de piel!!) i la meravellosa Perla Batalla. La mort d'una musa pot ser una bona excusa per apropar-se a un mite i les seves cançons.
