Als anys 80 els festivals són ja una part més del negoci musical. La seva ubicació són els grans estadis esportius que anys enrere grups com Led Zeppelin o els Rolling Stones van convertir en el gran teatre dels somnis musicals. Tot i que ja han abandonat el caràcter contracultural que pogués acompanyar la part musical, molts festivals tenen orientació solidària, com el Live Aid de 1985.

Recuperant l'esperit solidari i reivindicatiu, el músic irlandès Bob Geldof va organitzar un els macrofestivals més importants de la història. El 13 de juny de 1985, una seixantena de músics i grups es van aplegar per recaptar fons per ajudar les víctimes de la fam a l'Àfrica. Les actuacions es van situar en dos escenaris, l'un a Londres, a l'estadi de Wembley, i l'altre a Philadelphia, a l'estadi John F. Kennedy. Més de 16 hores d'actuacions continuades, 160.000 entrades venudes i 1.500 milions d'espectadors que ho van seguir per la televisió arreu del món. En total hi van participar 60 grups als escenaris dels dos continents, entre ells, el bo i millor de l'aristocràcia del rock: Paul McCartney, Eric Clapton, Bob Dylan, Robert Plant, Elton John, Madonna, David Bowie, Keith Richards, Ron Wood... Alguns músics van fer el doblet: Phil Collins va agafar un Concorde per poder fer dues actuacions. A dalt de l'avió es va trobar la cantant Cher, a qui va convèncer per a què s'afegís al concert de Philadelphia.

Es van fer actuacions individuals i combinacions singulars: Mick Jagger cantant amb Tina Turner (no era tan rar, Turner havia fet de telonera en una gira dels Rolling Stones als anys 60 pels Estats Units); Keith Richards, Ron Wood i Bob Dylan van cantar Blowin' in The Wind. Phil Collins va cantar tres temes amb Sting i va tocar la bateria amb Jimmy Page i Robert Plant entonant Starway To Heaven. I la traca final va ser apoteòsica amb tots els participants cantant We Are The World i Do They Know It's Christmas Time Again?.

I Don't Like Mondays amb el seu grup The Boomtown Rats) va ser proposar per al Nobel de la Pau.

Cap altre concert ha generat tanta espectació com aquell i pocs s'hi poden comparar, per tot el que comporta d'element solidari (més enllà de la xifra real recaptada), de deixar de banda velles disputes musicals, de sentir que la música serveix per a alguna cosa més que per a passar-ho bé i que, en definitiva, tots podem fer alguna cosa per a fer un planeta millor.

Sí, es va fer sentit un clam mundial contra la fam, es van recaptar diners per lluitar contra la fam, però els que governen el món no es van donar per assabentats. Quina misèria!!