Cada generació ha tingut la seva música de referència. A Catalunya el Canet Rock ha esdevingut l'esdeveniment musical més important de la història recent, tant que fins i tot s'ha recuperat el nom i l'esperit per convertir-se en un nou referent de la música feta actualment al país.

L'antecedent del festival van ser les Sis Hores de Cançó de Canet que es van celebrar a partir de 1971. Com corresponia amb moviment musical del moment, van ser cantautors com Toti Soler o Lluís Llach els que van ocupar els seus escenaris.

Més tard la cosa es torna progressiva i arriben nous aires joves de nord enllà. El mirall amb els festival clàssics com Woodstock o el de l'Illa de Wight, al qual van assistir alguns catalans com Pau Riba, va derivar en el primer Canet Rock, celebrat el 26 i 27 de juliol de 1975, pocs mesos abans de la mort del dictador. El festival es va celebrar fins l'any 1978, i ja incloïa alguns noms importants en aquells moment de l'escena rock internacional.

La novetat del festival de l'any 1975 el va convertir en el referent històric que és avui dia. Prop de 30.000 persones van peregrinar a Canet, com abans centenars de milers ho havien fet a Woodstock. Era una trobada musical, i la música n'era el principal reclam, però també es tractava d'un acte de reafirmació juvenil i clam a la llibertat social i individual que el feixisme havia sotmès durant quaranta anys.

Les imatges del moment ens ofereixen el xoc entre el present i el passat, entre una generació que es mira els peluts amb la por que els han ficat al cos les consignes del poder i la incompressió lògiques de la seva generació i uns joves amb tot el futur per endavant i amb la voluntat de contruir-lo a la seva manera. I a l'escenari un munt de protagonistes, el who is who del rock català: les orquestres Plateria i Mirasol (era el temps dels grups de ball), l'Elèctrica Dharma, Iceberg i Maria del Mar Bonet, entre d'altres.

L'actuació més destacada i recordada de l'edició de 1977 va ser la de Pau Riba; tant, que ha passat a formar part del cànon dels millors concerts de la música catalana, segons la revista Enderrrock. Escàndol per a alguns, sublims instants per a uns altres. El que és cert és que l'actuació de Pau Riba d'aquell 26 de juliol al Canet no va deixar ningú indiferent. La majoria de la gent anava a veure una actuació «normal» del cantautor, tot presentant els temes del seu darrer i extraordinari disc Licors, però ell, insurgent, no podia deixar passar aquella oportunitat. I és que llavors els festivals eren alguna cosa creativa i experimental i no una seqüència d'actuacions previsibles. El públic anava a veure coses i no una llista de noms més o menys importants. Llavors s'anava a descobrir. I aquell dia Pau Riba va escriure un nou capítol de la seva atzarosa biografia.

Vestit, o mig despullat, amb unes malles va «prendre per assalt l'escenari» després de demanar que algú li tirés una llauna de cervesa o «algo» («tinc la boca seeeca»). Una llarga interpretació i performace de més d'onze minuts acompanyat del grup Peruchos, del tema AstarotUniversdherba.

Una part del públic xiulava i la premsa el va matxacar. Però Pau Riba era i és un creador i un dels millors músics i poetes que ha donat el país.