L a soprano basca, vestida amb un vestit llarg de to cru, va començar la seva actuació amb Azulao, de Jaime Ovalle, a la qual van seguir A ti, de Jaime León, i temes com Alfonsina y el mar, d'Ariel Ramírez. Arteta va anar encadenant els temes que eren acollits amb aplaudiments per un públic que no omplia tot l'aforament de Cap Roig. Per acabar la primera part, va escollir dues àries d'òpera. La primera, Vissi d'arte de Tosca, que va aconseguir algun tímid bravo, i tot seguit La Habanera, de la Carmen de Bizet. Aquestes peces van ser les més aplaudides fins al moment.

A la segona part, vestida amb un vestit llarg blau i amb pedreria, la soprano va començar amb les conegudes com Cinco canciones negras, pertanyents a l'anomenada època «antillana» del compositor gironí Xavier Montsalvatge i va seguir amb peces d'Enrique Granados com La maja de Goya. Per acabar el concert, Arteta va escollir dues peces de les sarsueles La del manojo de rosas i El barberillo de Lavapiés, concretament No corté más que una rosa i Canción de Paloma.

La gran veu d'Arteta i el bon fer d'Evangelisti van tenir com a recompensa els aplaudiments del públic mentre saludaven i sortien de l'escenari. Al cap d'un moment, però, hi van tornar i la soprano es va adreçar al públic amb un: «Bona nit, estic contenta d'estar aquí amb vosaltres». Després d'explicar que no li agrada cantar quieta ?davant d'un micròfon i que li agrada moure's per l'escenari, va dir que veia que Cap Roig tenia «ganas de carne», és a dir, d'òpera, comentari que va ser rebut amb aplaudiments i assentiments pel públic.

Llavors, després d'una broma sobre la seva edat i el fet que la peça representa que està interpretada per una adolescent, Lauretta, va cantar O mio babbino caro, que va arrencar els aplaudiments més forts de la nit d'un públic poc entusiasta fins aquell moment.

Va seguir amb la peça Ecco: respiro appena. Io son l'umile ancella de l'òpera Adriana Lecouvreur, de la qual va dir que expressa el que és ser artista. Tot seguit va continuar amb el que va qualificar d'himne patrimoni cultural de tots: El cant dels ocells, de Pau Casals.

La nit, finalment, va acabar amb un tema que va dir li havia descobert el seu acompanyant, el mestre Evangelisti: la peça Maig d'Eduard Toldrà.