Ningú no en va sortir decebut. Alejandro Sanz va oferir aquest dissabte al festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, un concert recopilatori en què va repassar els seus grans èxits, des d''Amiga mía' fins a 'Deja que te bese', en un recital en què el públic gairebé va cantar més que ell mateix. Un concert tan previsible com rodó que va fer vibrar els seus incondicionals de principi a fi.
Tant és que tingui disc nou per presentar o no. Sanz sap com posar-se el públic a la butxaca des del primer moment, i ho va fer pujant a l'escenari des de d'un lateral, a ritme festiu i acompanyat de la seva banda.
No li va caldre res més: la gent ja l'esperava dreta, mans aixecades, malucs a punt per ballar, mòbils a la mà i preparada per una nit de grans èxits. Sanz ja havia presentat el seu darrer disc, 'Sirope', l'any passat, sobre aquest mateix escenari. Per això, en aquesta ocasió va oferir un recital amb el bo i millor de la seva extensa discografia. Malgrat que va obrir el concert amb 'El silencio de los cuervos', un dels temes d'aquest últim treball, de seguida va fer un salt enrere amb 'Desde cuando' i 'Quisiera ser'.
El concert era especial per al públic, però encara més per a ell: Cap Roig era el darrer escenari de la primera part de l'actual gira, de manera que de seguida el va convertir en una festa. El cantant, acompanyat d'una extensa banda amb coristes, trompetes i saxofons inclosos, va mostrar-se encantat de tornar a Cap Roig per segon any consecutiu. "Per a nosaltres és un plaer tornar a estar aquí, és un lloc increïble, impressionant", va assenyalar. "Cada cop que vinc aquí estic commogut, perquè és un treball enorme fer realitat aquest festival", va assegurar.
Després de comprometre's a "cantar baixet" per si hi havia algun nen entre el públic, Sanz va deixar pas a l'eufòria desfermada d'un públic fidel que no va abaixar la guàrdia ni en un moment. Al llarg de la nit no van faltar 'La música no se toca', durant la qual va tenir un emocionat record per a Paco de Lucía; i un mix d''Amiga Mía', 'Mi Soledad' i 'Y si fuera ella', que va desfermar l'eufòria d'un públic que va demostrar conèixer les lletres a la perfecció. Una bulería va servir per donar pas a 'Corazón Partío', mentre que els ritmes caribenys es van deixar sentir amb 'La Habana¡.
"Si em donessin a escollir un idioma entre tots els que hi ha el món, escolliria la música, perquè no n'hi ha cap llengua que uneixi tant com aquesta", va afirmar. I no li va caldre jurar-ho.
