Són les deu del matí d'un dimarts d'estiu. Els residents de la residència Les Vetes de Salt es preparen per assistir al taller de memòria... però no ho fan sols. Els acompanyen la Clara, l'Anatoli, l'Anna i l'Alejandro, un grup de nens d'entre sis i deu anys, fills de treballadors del centre, que participen en el projecte Viu l'estiu en Gran. I és que aquestes vacances, la Fundació les Vetes ha posat en marxa aquest espai de convivència intergeneracional, de manera que petits i grans comparteixen espai, activitats i experiències.

La iniciativa, subvencionada per Dipsalut, està inspirada en el Centre d'Aprenenatge Intergeneracional de la residència Providence Mount Saint Vicent de Seattle, als Estats Units, i en la guarderia de la residència Joviar de Lleida. L'espai, dinamitzat per una educadora, funciona cinc dies a la setmana de vuit del matí a tres del migdia, fins que comenci l'escola.

L'habitual quietud de la residència es veu alterada per les corredisses dels nens, que malgrat tot demostren un gran respecte i empatia amb la gent gran. «M'agrada xerrar amb ells. Els explico les meves coses, els pregunto si els agrada estar a les Vetes... tinc molta paciència i mai m'enfado», explica la Clara, de nou anys.

Petits i grans comparteixen activitats durant tot el matí. Quan arriben els infants- entre les vuit i les nou del matí-, alguns residents encara estan al llit i els criden perquè els vagin a despertar. És un «bon dia» una mica més alegre. Després fan algunes manualitats o juguen a cartes i tot seguit arriba l'activitat conjunta. A vegades és interior, amb sessions a càrrec de la psicòloga Anna Amadó, com per exemple tallers de memòria, lectures o endevinalles. En altres ocasions, en canvi, surten a l'aire liure amb la fisoterapeuta, i durant el mes de juliol fins i tot van fer teràpia assistida amb gossos. A l'hora de dinar, els infants també comparteixen taula amb la gent gran.

Per als responsables de Les Vetes, aquest tipus de relacions intergeneracionals són una bona manera de millorar l'autoestima i el sentiment de vàlua i pertinença de les persones grans, alhora que ajuden a pal·liar l'aïllament social i la soledat que poden patir. A més, consideren que és una bona manera de donar a conèixer als més petits el procés d'envelliment i la realitat sociocultural de la gent gran, a banda de facilitar la conciliació laboral i familiar dels treballadors del centre.

L'experiència, de moment, està essent molt positiva, tot i que al principi els dos ritmes es van haver d'acoplar. Així ho explica l'educadora, Ester Collell, que ha detectat un canvi generalitzat de comportament des del principi fins ara. «Al principi, a alguns residents els costava compartir els espais, perquè estaven una mica atabalats per la mainada. Ara, en canvi, estan molt més contents i fins i tot els criden de bon matí perquè vagin a donar-los el bon dia a l'habitació», explica Collell. La majoria d'infants, en ser fills de treballadors del centre, ja estan acostumats a tractar amb la gent gran, i la veritat és que tots demostren tenir una gran paciència i empatia amb la gent gran. «Per a ells és una bona experiència, els nens són molt naturals i espontanis i això acaba contagiant a la gent gran», conclou Collell.