El far de Tossa de Mar, el més recent de les comarques gironines, commemora aquest cap de setmana el seu centenari. Divendres i dissabte es van celebrar unes jornades tècniques, mentre que avui tindrà lloc la setena Trobada de Faroners, Familiars i Amics dels Fars. També hi haurà jornada de portes obertes al Centre d´Interpretació dels Fars de la Mediterrània (que ocupa les instal·lacions del far, ja en desús) i es presentarà el llibre El sublim i el quotidià dels fars de Catalunya. Paisatge, tècnica, cultura i societat a partir dels àlbums de visites.
Tot i que el darrer far que es va inaugurar a Catalunya va ser el de Torredembarra, l´any 2000, el de Tossa, que data de 1917, és el més recent de les comarques gironines. Segons explica David Moré, arxiver de Tossa i responsable del Centre d´Estudis Tossencs, aquest far no estava previst en el primer pla de senyalització marítima de Catalunya, a principis del segle XIX, i no va ser projectat fins a finals d´aquell segle quan es va comprovar quins buits quedaven per cobrir i es va decidir la ubicació dels de Tossa i el Port de la Selva. Primer es va fer el del Port, de manera que el de Tossa va ser el darrer a construir-se.
Segons va escriure Moré l´any 2003, en el moment de fer la planificació, el cap de Tossa reunia les condicions ideals per allotjar un nou punt de llum a la zona fosca que quedava entre el fars de Calella i Palamós. Per fer-lo, només s´havia d´enderrocar una petita fortificació que ja estava en ruïnes. Això sí, també es va haver de construir la carretera d´accés, per tal de facilitar-ne l´edificació i reduir els costos de construcció. Inicialment, el projecte de la carretera preveia l´enderroc de part de la muralla i els habitatges medievals de la Vila Vella, però no es va dur a terme perquè l´alcalde no volia perjudicar les famílies de pescadors humils que hi vivien. Per això, es va modificar el traçat.
Les obres comencen el 1914
Els treballs van començar l´any 1914 i, després d´alguns endarreriments, la inauguració oficial del far va tenir lloc el 29 d´agost de 1917. Dos dies més tard, el 31 d´agost, es va signar l´acta de recepció de les obres del muntatge del basament, la màquina de rotació, l´aparell òptic i la llanterna, amb la qual cosa es va donar per finalitzada la construcció del nou equipament. En el moment de la seva inauguració, el far funcionava amb un llum de gasolina. L´any 1922 es va canviar el sistema amb la introducció de gas acetilè, i no va ser fins l´abril de 1929 que s´hi va instal·lar l´electricitat. El 8 de febrer de 1936 s´hi va posar el servei de telèfon.
Amb l´inici de la Guerra Civil, es va instal·lar una posta de guàrdia militar a dalt del far. Davant la possibilitat d´atacs aeris, el comitè local va ordenar el 15 de desembre de 1936 la primera apagada del far de Tossa, una situació que es convertiria en habitual fins a la fi de la guerra. De fet, el far no va tornar a il·luminar la foscor de forma permanent fins al 5 de març de 1939.
Posteriorment, el far va experimentar successives millores i remodelacions. El 1946 es va fer un nou lavabo a l´interior de l´edifici, mentre que el 1967 es va millorar el camí. El 1975 es van fer reformes en el sistema de rotació del far, mentre que a principis dels anys 80 es va reformar la torre del far, es va canviar la llanterna, el grup electrògen i altres aparells tècnics i es van rebaixar els sostres de dins de l´habitatge. L´any 1991 es va remodelar l´interior de l´habitatge principal per tal de fer-lo més habitable.
Automatització del sistema
L´any 1999, amb l´automatització progressiva dels senyals marítims, i amb el traspàs dels fars a les Autoritats Portuàries, el juliol de 1999 es va suprimir la plaça de tècnic encarregat del far de Tossa. Actualment, l´edifici acull el Centre d´Interpretació dels Fars de la Mediterrània, on s´explica per a tot tipus de públics la història i el patrimoni cultural que han deixat els fars a Catalunya.
A banda de ser un expert en fars, per a Moré és molt especial el de Tossa, ja que hi va viure fins als 15 anys, ja que el seu avi, Alberto Aguirre Martín, va ser faroner entre 1951 i 1990. «Jo ho veia com una casa més, tot i que era un espai singular: la fressa del motor en girar, l´aparell òptic, les tempestes, el paisatge marítim...», recorda. De fet, tots els faroners han deixat un bon record al poble i encara són recordats per bona part dels seus veïns. Tal i com va recollir Moré en el seu escrit, els faroners que han estat responsables de l´equipament de Tossa són Manuel Vaca, Magí Francisco Bosch, Pere Orfila, Enric Pujol, Alberto Aguirre, Pablo Fernández, José María Serrano i Víctor Aguayo.
D´altra banda, la jornada tècnica celebrada també aquest cap de setmana ha servit per posar en valor la tasca de tots els professionals anònims que garanteixen el bon funcionament de les infraestructures públiques des de diferents àmbits, com ara l´arquitectura, l´enginyeria, la tecnologia, l´urbanisme i el medi ambient. Així doncs, la jornada va servir per divulgar estratègies de vertebració del territori a partir de l´extensió d´equipaments i infraestructures, i es va debatre la importància que la millora de les comunicacions ha suposat per a comunitats urbanes i rurals. Finalment, també es va parlar del patrimoni cultural que suposen avui en dia les obres públiques.
