Poc es podien imaginar els habitants de Castelló d´Empúries del segle XV que davant de la façana de la seva basílica es podrien fer concerts com el que va tenir lloc el dissabte a la nit. Els Amics de les Arts tenen un poder, i aquest ja no té res d´estrany per als seus seguidors, els quals van demostrar obertament que avalen el seu nou treball i que les lletres de les cançons ja comencen a quedar-se ben gravades.
El grup, format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, visitaven per quarta vegada el Festival Sons del Món, aquesta vegada amb una proposta ben diferent. Malgrat que els Amics són els de sempre, el seu treball, editat de la mà de Tony Doogan, és un renaixement en tota regla. Més electrònica, més guitarres i una bona dosi de lletres ben treballades que porten el so del grup un pas més endavant.
El concert va començar amb Les coses, una primera escletxa que els va permetre desplegar a poc a poc el ventall format pels 12 temes que volien presentar als assistents. 30 dies sense cap accident en va ser la precursora. El quartet també va trobar lloc per recordar temes que ja són ben coneguts, com Ja no ens passa, que va ser seguit amb grans aplaudiments d´un públic cada vegada més animat.
No ho entens i Un estrany poder van portar al grup a fer un petita pausa per posar l´accent a una de les propostes que ofereix Sons del Món amb cada espectacle.
Un concert maridat
En cada un dels concerts, el festival combina la música amb vi, en el cas de dissabte una versió afruitada d´un blanc empordanès que des de feia uns dies havia penjat el cartell de sold out. Els Amics van fer un tast en directe, carregat d´humor, aixecant les copes i celebrant la bona rebuda per part dels assistents. Aquesta va estar maridada amb Reikjavic, una cançó tranquil·la dins del seu Bed & Breackfast.
Un dels moments més emotius va ser la interpretació de Louisiana o els camps de cotó, que va despertar el més intens dels aixecaments. Les meves ex i tu va aconseguir posar tothom dempeus, seguint amb temes com Preferiria no fer-ho, Jean-Luc o Suïssa. Els Amics no podien acabar de cap altra manera que amb El seu gran hit, que amb els bisos va posar punt final a gairebé dues hores de recital d´un dels grups més ben consolidats en el panorama musical català.
