L´any 1968, Joan Viñas i el rector Pere Sorribas van decidir organitzar dos concerts per recollir fons per a reformar l´altar a l´església de Sant Martí de Calonge. Les actuacions van anar a càrrec de la coral Sant Jordi, dirigida llavors per Oriol Martorell, i de l´Orquestra de Cambra de Barcelona. Els concerts no només van ser un èxit -es van aconseguir els diners necessaris-, sinó que va sentar les bases per als Festivals de Música de Calonge, convertits l´any 2011 en l´{Interludi} i que enguany celebren el seu 50è aniversari. Divendres passat es va inaugurar al castell una exposició fotogràfica que commemora aquest mig segle d´història i que ha estat organitzada pel Club Motor Classic Calonge. També s´ha publicat un llibre.

Segons explica el comissari de l´exposició, Josep Fort, el festival calongí és el més antic de les comarques gironines que s´ha celebrat de forma ininterrompuda. Fins l´any 1973 va tenir lloc a l´església parroquial, però com que l´acústica no era massa bona a partir de 1974 es va passar a celebrar al pati d´armes del castell, una autèntica «caixa de música» -tal com el va definir Teresa Berganza- i on es continua celebrant a hores d´ara. El nou escenari del castell es va inaugurar amb l´Orquestra Simfònica de Barcelona i l´Orfeó de Sants, que van interpretar l´oratori El Pessebre de Pau Casals sota la direcció del germà del músic, Enric Casals.

Per l´escenari del festival han passat artistes com Montserrat Caballé, Josep Carreras, Lluís Llach o Raimon, entre altres. Tot i això, segons Fort, qui hi ha actuat més vegades ha estat La Principal de la Bisbal, que ho ha fet en més de deu ocasions.

Segons recorda Fort, en els seus inicis els festivals de Calonge eren una cita ineludible de l´estiu a les comarques gironines, a la qual assistien els pesos pesats de la política a la província. Amb el temps, però, festivals com Peralada o Cap Roig els han fet la competència i a Calonge han hagut de reinventar-se per tal de tirar endavant, especialment perquè el certamen funciona, sobretot, a base de voluntaris. «És gent a qui li agrada la música i que s´hi deixa la pell perquè tot vagi bé», assenyala Fort.

La junta dels Festivals de Música de Calonge ha comptat amb cinc presidents. Entre 1968 i 1977 hi va haver una gestora, fins que l´any 1977 es van crear els estatuts. Des d´aquell any i fins 1988 va estar al capdavant de l´entitat Josep M. Vila-seca, que seria succeït per Jaume Ayamar Montón (1989-1990), Víctor Pou (1991-1998), Adrian Buckley (1999-2010) i Albert Fort, que ha dirigit el festival des de 2011 fins a l´actualitat.

L´arribada de Fort a la direcció del festival va coincidir amb la reconversió en {Interludi}, que va suposar una actualització i que des de llavors ha portat artistes com Andrea Motis, Manel o Sílvia Pérez-Cruz. Enguany, es farà del 22 de juliol i el 12 d´agost i oferirà quatre nits temàtiques: Nit Clàssica (amb l´Orquestra Camera Musicae i la pianista Alba Ventura), Nit de Jazz (amb Mike Kanan Quartet i Jordi Rossy), la Nit de la Sardana (amb la Principal de la Bisbal) i la Nit Pop (amb Pavvla, El Petit de Ca l´Eril i Mishima).