Tercera i última nit del gastromusical. Si en les dues anteriors els assistents havien pogut degustar les propostes del pizzer Fabian Martín i del mateix xef del Molí de l'Escala, Jordi Jacas, aquesta vegada de cuina, «poca».
Des de l'inici de la nit el conegut cuiner i gastrònom Pep Nogué va voler deixar clar que s'estava jugant amb productes de primera, i que quan passa això, «gairebé ni s'ha de cuinar perquè l'intensitat del bon gust ens fa tota la feina». Jacas i Nogué van explicar així el propòsit gastronòmic de la nit, assegurant al públic que «us menjareu el territori a mossegades».
De la mà del segell gastronòmic Girona Excel·lent, els productes de les comarques gironines van esdevenir els veritables protagonistes. Les anxoves de l'Escala, els fesols de Santa Pau, la poma de Girona o el fetge gras de Coll Verd van ser alguns dels ingredients principals d'uns plats que no van deixar indiferent a ningú.
El format, fresc, a peu dret, va permetre que el públic es mogués amb facilitat per tot l'establiment aixecant copa rere copa i degustant plat rere plat. Cal fer una menció especial a la idea de posar una pantalla a la sala, on paral·lelament a cada proposta culinària es mostrava en directe com havia estat preparada. Per l'interès dels assistents, de ben segur que més d'un ho provarà als fogons de casa seva.
Pista de ball improvisada
Va arribar el moment de maridar la nit amb música, aquesta vegada amb un dels grups més ben consolidats en el gènere disco i funk, la Fundación Tony Manero. Al pur estil de Saturday Night Fever van oferir un xou desendollat i de format més acústic, que va aconseguir fer moure l'esquelet als assistents, convertint la sala en tota una dancefloor on més d'un s'hi va deixar les soles i la veu.
La banda, armats amb ulleres de sol i pantalons de colors llampants, mantenint així l'estètica dels seus inicis, ara fa més de 20 anys, van obrir el recital amb Inevitable. «Acosteu-vos, acosteu-vos» anaven animant des de l'escenari Paquito «Sex Machine» i Miguelito «Superstar», dos dels cantants. Durant la vetllada van sonar veritables hits com Dance Usted, Adoro este Rollo, Chica B, Me Enciendes, o Use Me.
Un públic entregat es va anar sumant a la festa progressivament. Primer amb moviments més discrets, i acabant la nit com a autèntics aspirants a estrelles de la pista. Recti#car va ser la darrera de les cançons que havien de sonar, però la gent no estava disposada a marxar sense sentir Supersexy Girl, la cançó que els va fer tocar el cel l'any 2006.
Preguntats per què tenen en comú música i gastronomia per crear sinergies tan fluides com la de dissabte, la Fundación ho van tenir clar, «totes dues coses alimenten l'esperit i amb poca cosa pot esdevenir fantàstic».
