Protegir el ous de sèpia i calamar per tal de garantir que es desenvolupin fins a l'edat adulta, tot assegurant la sostenibilitat ambiental i millorant l'economia dels pescadors de l'Empordà. Aquesta és la filosofia del projecte Sèpia, que actualment es desenvolupa a les platges de l'Estartit i Sant Martí d'Empúries (l'Escala). Aquest estiu, els dos municipis ofereixen tallers per tal que els més petits puguin descobrir i sensibilitzar-se no només sobre el món de les sèpies, sinó també de la necessitat de respectar tot el fons marí.
La cita és un dilluns a dos quarts de nou del matí, a la platja de l'Estartit. En Boris Weitzmann -responsable del projecte juntament amb Isaac Moya- prepara les coses i no es mostra gens preocupat pel reduït públic que l'acompanya: «Ho fem a aquesta hora perquè la platja està tranquil·la i no fa calor. A més, volem que vingui gent a qui li interessa de veritat el projecte», explica. En aquest cas, es tracta d'en Pol, d'onze anys, i la seva mare, l'Olga, veïns de Barcelona però que estan de vacances a l'Estartit.
«El mar és com una nevera, com un rebost: en podem extreure el que necessitem, però ens hem de cuidar de tornar a reomplir-lo», assenyala Weitzmann.I això és el que intenta, precisament, el Projecte Sèpia: garantir la reproducció d'aquests animals a les badies de Roses i Pals per tal de recuperar-ne la població, fet positiu per millorar l'economia local (ja que ajuda als pescadors artesans a recuperar una pesquera tradicional i sostenible) i que contribueix a garantir la conservació del medi ambient. I en un moment en què la pesca va a la baixa, pel descens del nombre de peixos i la manca de relleu generacional (ja que els joves veuen complicat guanyar-s'hi la vida), aquest tipus d'iniciatives són més necessàries que mai.
Anteriorment, quan els pescadors treien les xarxes a les quals quedaven amarrats els ous de sèpia o calamar, els tiraven al mar o bé els esbandien amb una mànega. Ara, en canvi, els pescadors que formen part del projecte els porten a port, on hi ha un viver específic per a acumular-los. La comunicació es fa via Whatsapp, de manera que el pescador pot explicar de forma immediata quans ous (aproximadament) deixa i en quin moment. En el que portem de temporada, s'han aconseguit recuperar uns 700.000 ous en el conjunt de l'Estartit i l'Escala. Es tracta d'exemplars que fins ara es perdien i que d'aquesta manera tenen possibilitats de sobreviure i contribuir a la supervivència de l'espècie.
Maduració en incubadores
Després d'un temps dins del viver, els ous es treuen a mar obert a través d'incubadores, que queden senyalitzades com un art de pesca. Allà acaben la seva maduració i eclosionen, donant pas als juvenils. D'aquesta manera, s'instal·len sepieres visitables a poca fondària per tal que els banyistes puguin conèixer les sèpies en una experiència directa.
I després de la teoria, la pràctica: Weitzmann ensenya a en Pol i l'Olga els ous de sèpia i també algunes cries, que mesuren només quinze mil·límetres (però que tot i això són grans comparades amb les de calamar, que en fan cinc). Posteriorment, tots tres alliberen les cries al mar i van nedant fins a visitar la sepiera de l'Estartit. «És molt interesssant. Per una banda està molt bé fer coses diferents per vacances, veure coses que no et trobes en el teu dia a dia», assenyala l'Olga. «No em pensava que ens ensenyessin els animals, ha estat molt interessant», afegia en Pol.
Tenint en compte que l'esperança de vida d'una sèpia és d'aproximadament un any, no vol dir que totes les sèpies nascudes hagin de tornar. Algunes seran depredades per altres animals, mentre que les que sobrevisquin marxaran a la tardor i tornaran a la badia a la següent primavera per reproduir-se.
El projecte compta amb 23 col·laboradors que permeten tirar-lo endavant, inclòs El Celler de Can Roca. L'objectiu és oferir un producte pesquer obtingut de manera tradicional i sostenible per part de pescadors artesanals compromesos i responsables. La vocació de la iniciativa és poder-se expandir en un futur, però de moment la prioritat és consolidar-se.
