Aprofitar les vacances per reconnectar amb un mateix i amb la seva vessant més espiritual. I fer-ho a través del silenci, la reflexió, el passeig o la lectura. Aquesta és una proposta per la qual se senten atretes cada vegada més persones, tant religioses com laiques. A les comarques gironines hi ha sis hostatgeries en monestirs o cases d'espiritualitat (tot i que la diòcesi en té un parell més ubicades al Maresme) i sis hostatgeries on es pot fer nit. El Casal de Pau d'Arbúcies, amb unes 4.000 pernoctacions anuals, és la més sol·licitada de la demarcació.

Des de l'any 1984, aquesta casa envoltada per 13 hectàrees de jardins i boscos al bell mig del Montseny acull persones que busquen un retir espiritual, que participen en tallers o infants que venen de colònies. És propietat de les Germanes de la Nostra Senyora de la Consolació, tot i que fa un parell d'anys que la comunitat ja no hi resideix permanentment i se n'encarreguen set persones. Tot i això, les membres de la congregació hi van sovint. Aquesta setmana, per exemple, s'han organitzat uns exercicis espirituals.

«Per a mi, venir és una qüestió d'higiene mental», explica Lluïsa Cercas. Aquest és el tercer any que hi va i assegura que li serveix per «parar, fer un reset i pensar una mica», sobretot fugint de l'estrès diari de la feina. Ella, que és laica, assegura que no cal ser «ni cristià ni creient» per anar-hi, sinó que cadascú pot «experimentar» i tenir llibertat per fer el que vulgui. Segons indica, alguns dels seus coneguts es mostren sorpresos quan els explica que ve aquí a passar uns dies, «sobretot pel tema que sigui de tradició cristiana, perquè queda més chic i guai dir que vas a fer el mateix en un temple budista». Tot i això, ella ssegura que en realitat es tracta només d'una qüestió semàntica i que els temes que es tracten en els exercicis són, en el fons, els mateixos que en altres àmbits. Pel que fa al silenci que imprenga aquests dies, assegura que permet compartir experiències amb persones que estan molt allunyades del seu dia a dia. A més, el més complicat no és el silenci físic, sinó l'interior: «Callar no costa, el que costa és que la ment deixi de donar voltes, de jutar... això és el més difícil», assegura.

Al seu costat, Itzíar Martínez assenteix. Ella sí que és religiosa, membre de les Germanes de la Nostra Senyora de la Consolació, i ve al Casal de Pau des de petita. «És un ambient que convida a trobar-te amb tu mateixa i amb Déu», explica. Són uns dies i uns exercicis, assenyala, que ajuden a prendre consciència de la pròpia vida, «i et posen en disposició de fer les coses el millor possible». Tot i això, tal com apunta Cercas, cal tenir clar que els problemes no es resolen com per art de màgia: «Sembla que hagis de tenir una gran il·luminació i tot canviï, però no és així. Després ho has de saber aplicar en la teva quotidianitat, en el teu dia a dia», assenyala.