Luis Fonsi portarà la cançó de l'estiu, Despacito, el proper dissabte, 5 d'agost, al festival dels Jardins de Cap Roig. El tema fa onze setmanes seguides que és en el número 1 de les llistes de vendes a l'Estat espanyol, i també ha estat un autèntic èxit a països com Itàlia, Portugal, Suïssa o Romania.
Es parla molt de com va ser el procés de creació de Despacito. És cert que la va escriure fa dos anys?
Sí, la vaig escriure fa dos anys, igual que totes les cançons d'aquest nou disc, perquè sempre hi ha un període en què un comença a escriure, produir i donar-ho tot. És el temps natural que es necessita per escriure un disc. La cançó la vaig compondre per aquest nou cicle, no és que la tingués guardada i llavors la gravés. Va estar pensada per aquest moment que estic vivint, per aquest moment que viu el gènere pop, en què s'estan fent fusions de moltíssims ritmes. Et pots imaginar com estic d'agraït, emocionat i sorprès de tenir la cançó en espanyol més escoltada del moment i potser la que més ha aconseguit globalment en aquests temps.
I acaba d'aconseguir el rècord en streaming.
I és el vídeo en espanyol més vist de la història, i durant diverses setmanes segurament el més vist de tota la història en qualsevol idioma. Els rècords són impressionants, em sorprenen cada dia. I és una gran responsabilitat, com a cantautor i creador de la cançó, continuar donant bones composicions al públic. Però també és important fer un bon xou sobre l'escenari, perquè és allà on es defineix un artista.
Què li sembla que alguns músics llatins com Pablo Milanés o Rubén Blades hagin declarat que Despacito no representa la música llatina?
Carai. Em sorprèn que hi hagi gent que digui això. La cançó, precisament, celebra la nostra cultura llatina. Dir això és com dir que el flamenc no és espanyol. Crec que tothom té dret a tenir la seva opinió, i quan un fa música ja compta que tothom la digerirà d'una manera diferent. I això ho respecto molt, perquè jo també tinc els meus propis gustos. Hi ha coses que m'agraden i d'altres que no, i d'això es tracta. L'art és així. Però que diguin que no és música llatina em sorprèn una mica. Jo crec que el fet que una estrella com Justin Bieber s'hagi llançat a cantar-la en espanyol és una cosa bona per a la música llatina. El fet que una cançó hagi estat número 1 a Rússia, Japó, Canadà, Àfrica o l'Índia, en aquests moments, i que sigui en espanyol, és bo per a la música llatina, soni com soni, al marge dels detalls.
Fins a quin punt va ser important l'aportació de Daddy Yankee amb el reggaeton?
La cançó és una fusió. Les barreres que dividien els gèneres s'han anat suavitzant. Daddy Yankee va ser una part molt important d'aquesta cançó. Quan la vaig compondre amb Erika Ender, ho vaig fer amb la meva guitarra. I quan vam començar a produir-la, que llavors va agafar aquest rotllo urbà amb aires tropicals i popers, em vaig adonar que necessitava aquesta explosió en el segon vers i per això vaig trucar al meu amic Daddy Yankee, perquè hi posés la seva màgia. I la cançó va créixer d'una manera inexplicable quan ell hi va posar la seva energia, i això té molt a veure amb l'èxit del tema. La seva aportació li dona credibilitat, emoció, força, amb una barreja entre la meva part melòdica i el ritme que aporta ell.
No té por que eclipsi la resta de la seva carrera?
Porto dinou anys a la carretera i ja he tingut números 1 abans, com No me doy por vencido, que ha estat la cançó de la dècada per la revistaBillboard. I Aquí estoy yo, que va guanyar un Grammy a la millor cançó. Per tant, amb molta humilitat, no és el meu primer hit. Que és el meu primer hit global sí, però és quelcom que no passa sovint.
Creu que és possible repetir aquest èxit desmesurat en el futur?
En la vida no hi ha res impossible, però aconseguir això un altre cop és molt difícil. No ho tinc pas al cap. Ara mateix no sento la pressió de dir: ui, necessito un altre Despacito! La última vegada que va passar va ser fa més de vint anys i l'important és agafar-ho com un punt de partida per anar fent coses, pensar que la vida m'ha donat l'oportunitat de tenir un èxit global als meus vint anys de carrera. Musicalment i creativament he fet un gran salt, m'he arriscat, no només amb Despacito sinó també amb el proper disc, que ja està gravat. És un nou començament. I la propera cançó que publicaré, amb tota la humilitat del món, és una bomba, una altra gran sorpresa. Vull seguir donant més bona música.
