Un públic reduït, però fidel. És el que té programar Rachid Taha la mateixa nit en què la Costa Brava comptava amb una oferta musical d'allò més variada (i mediàtica): de Juliette Binoche a David Bustamante, de Joaquín Achúcarro a Norah Jones. Però el Portalblau de l'Escala va demostrar dissabte que es manté fidel a les seves arrels, la música del Mediterrani, i Taha va delectar el públic amb la seva música de fusió que va des del raï més contemporani fins al rock.

Amb la seva veu trencada, barret el cap i braç en un cabestrell, Taha no es va estar ni de fumar a l'escenari ni d'asseure's cada cop que li va convenir. Com una versió argeliana de Sabina, el músic i activista d'origen berber va fer un repàs d'hora i mitja a l'extensa discografia que han deixat trenta anys de carrera musical.

El cantant va obrir l'actuació amb Zoom sur our, un dels temes del seu darrer disc, Zoom, publicat l'any 2013. A partir d'aquí, Taha, que va estar molt ben acompanyat pel llagut de Hakim Hamadouche, va combinar alguns dels seus temes més recents, com Galbi o Algerian Tango, amb una selecció de les seves cançons més emblemàtiques, com Ya Rayah o Rock The Cabash, per acabar amb Garab i Voilà Voilà. El públic, però, no va fer distincions entre noves i antigues, sinó que les va ballar per igual. Tant era saber-se o no la lletra -cosa pràcticament impossible en els temes que canta en àrab-, sinó que l'important era deixar-se endur amb la música. I Taha i el seu equip, que es van bolcar igual que si estiguessin davant de milers de persones, van convertir la nit de dissabte en una vetllada íntima però, per a molts, inoblidable.