Viatjar molt i de forma barata està de moda. Segons un estudi de l'institut barceloní Business School encarregat per l'empresa Hundredrooms, la majoria de millenials -la generació nascuda entre el 1981 i el 1995- viatgen com a mínim una vegada cada tres o sis mesos i planifiquen l'escapada amb temps per aconseguir els millors preus i ofertes. A més, un 95,5% utilitzen internet com a principal eina de cerca, on troben buscadors i plataformes per aconseguir allotjaments barats o, fins i tot, gratuïts. La xarxa social Couchsurfing és un servei en línia que facilita trobar allotjament gratuït arreu del món, una xarxa de viatgers on es poden trobar persones que ofereixen el sofà o una habitació gratuïtament perquè s'hi allotgin altres usuaris.

La plataforma té actualment aspecte de xarxa social, on cada usuari es crea un perfil i pot interactuar amb la resta de persones per demanar o oferir allotjament. Cadascú completa el seu perfil amb la seva informació bàsica i sobre els seus interessos i alguna fotografia, a més de les condicions en què està disposat a acollir persones, que inclouen la permissivitat o no per fumar dins de casa, de portar mascotes o nens, si s'ofereix un sofà o una habitació o si s'accepten peticions d'última hora. A més, la resta d'usuaris poden valorar el perfil una vegada han acollit o han anat a casa de l'usuari perquè futurs viatgers tinguin referències a l'hora d'aventurar-se a entrar a casa d'un desconegut, o deixar-lo entrar a casa.

«És molt important mirar bé el perfil i les referències de les persones. A vegades poden donar-te una primera impressió estranya, però si mires els comentaris dels usuaris pot canviar i que siguin bona gent», explica en David Torrent, usuari de Couchsurfing mentre vivia a Girona, sobretot per motius de feina. «Si havia d'anar a algun lloc per feina, a vegades em quedava a dormir perquè no tinc cotxe, i el couchsurfing és una bona eina per allotjar-te a canvi de fer la compra o el menjar a qui t'acull, per exemple». L'Andrea, la xicota d'en David, ha viatjat més lluny amb aquesta plataforma, fins a Bèlgica i Holanda, i també recomana l'experiència. A més, explica, serveix per molt més que trobar allotjament. «S'hi poden crear esdeveniments perquè vingui gent que està fent couchsurfing i quedar per ensenyar la ciutat. Jo vaig conèixer uns valencians que feien paelles a Tarragona i convidaven la gent de la plataforma», comenta.

La Laia Regincós ha viatjat a Roma i Bolonya utilitzant aquesta eina i, tot i que reconeix que l'experiència ha estat molt bona, aconsella a les noies vigilar a l'hora de decidir entrar a casa d'algú que no coneixen, i mirar-se molt bé les referències. «Quan tenia 18 anys vaig voler buscar algú que m'acollís a Roma, i al final no m'hi vaig atrevir i vaig buscar un hostal, ja que molts nois m'havien fet comentaris estranys com 'que guapa que surts a les fotos' o similars a través de la plataforma», reconeix. Tot i això, al final va quedar una tarda amb un noi de Roma a través de l'aplicació. «Amb ell va anar molt bé. Vam anar al teatre i després em va presentar els seus amics i vam anar a fer cerveses». Després de la bona experiència, l'any passat, mentre es trobava fent d' au-pair a Pescara, va decidir fer una excursió a Bolonya i buscar allotjament amb la plataforma. «Vaig anar a un pis on eren dos nois i una noia, i tot i que la noia treballava fora aquells dies, el fet d'haver parlat amb ella em va donar més confiança», conclou.

«El centre del món»

Ni en David, ni l'Andrea, ni la Laia han acollit mai cap persona a casa seva. El fet de no viure sols complica poder acollir gent si els pares o els companys de pis no hi estan d'acord. En canvi, altres usuaris es dediquen més a acollir que a viatjar.

En Marçal Morrell és de Santa Coloma de Farners, i entre 2010 i 2013 va estar vivint en un pis a Barcelona, on va acollir prop de 200 couchsurfers. «Per casa meva va passar gent molt diferent, des de joves d'arreu del món fins a una família peruana on els fills tenien la meva edat i la mare prop de 70 anys», explica. «Al final ja buscava perfils molt diferents i gent de països que no havia tingut», afegeix. Acollint tantes persones, el seu perfil solia aparèixer com a destacat per a tothom qui buscava allotjament a Barcelona. «Vaig haver de crear mètodes de filtratge, per exemple escriure coses al meu perfil com 'si has llegit això, escriu-me tal cosa al missatge', o fer un Google Caldendar públic amb les entrades i sortides de casa perquè ningú em demanés allotjar-se quan no hi havia lloc». Després de més de 200 persones, en Marçal no ha tingut mai cap mala experiència. «Algun dia m'hauria agradat tenir-la per poder explicar-la, però no m'ha passat», riu. Tampoc va tenir mai la preocupació que el robessin perquè «en aquella casa no hi havia res de valor, tret del portàtil», explica.

De l'experiència de couchsurfing a casa d'en Marçal va sortir-ne el projecte fotogràfic The centre of the world, que va començar per un treball de la universitat. En Marçal estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va decidir fotografiar tots els viatgers que passaven per casa seva amb un objecte seu i un de la casa que podien triar, i recollir-les en una pàgina web. «La part més conceptual del treball es basava en que aquella gent m'havia arribat a través de la xarxa per viure una experiència, i amb les fotos jo la retornava a la xarxa», explica. «El tema dels objectes era per la curiositat de veure quin tria un viatger de la seva maleta, i quin de casa meva, és a dir, de la zona», afegeix.

El web www.thecentreotheworld.net/theproject.html conté fotografies de la majoria de les persones que van passar per casa en Marçal. Quan pensa en les millors històries, no pot evitar pensar en en Ricky, en Jason i en Joel, tres amics de Denver, als Estats Units, que van venir amb la Nathalya, la xicota d'en Joel, que era de Sao Paulo, al Brasil. «Vam passar una setmana brutal», comenta en Marçal. Després, el grup va seguir el seu periple per Europa, però la història no es va acabar aquí. Una setmana més tard, en Ricky i en Jason van tornar a Barcelona. En Ricky volia quedar-s'hi a viure, i va començar a buscar feina. «Va acabar formant part del pis», recorda. Al final, en Ricky es va quedar sis mesos a casa d'en Marçal, mentre anaven passant pel pis altres couchsurfers. «L'única condició que tenia era netejar, i encarregar-se que sempre hi hagués cervesa a la nevera», diu l'amfitrió.

De totes les persones que va acollir, en Marçal continua mantenint el contacte amb unes 10, i amb unes 20 s'han tornat a veure. Actualment ha deixat el couchsurfing de banda, ja que s'ha traslladat a Göteborg. La vida en parella i el fet que no arriben gaires couchsurfers a Suècia han fet que «el Centre del Món es quedés a Barcelona», però els records de totes les persones que hi van passar perduren i es troben a internet.