«Les celebracions es fan quan no tens res millor a oferir»

És una gira molt maca de fer, ja que podem tirar de repertori i fer que sigui variat i que no es repeteixi. Realment ens ho estem passant superbé.

En breu celebraran els vint anys d'història. Tenen algun projecte pensat per commemorar-ho?

No preveiem fer res per l'aniversari, perquè ens dona la sensació que les celebracions es fan quan no tens res millor a oferir. Potser som supersticiosos, però és com si fer concerts d'aniversari ens posés massa anys a sobre. Jo faria una celebració d'aniversari de Maniobras de escapismo, i això encara no toca. Perquè considerem que aquella banda no és la mateixa, malgrat que la majoria dels músics sí que ho siguem, però després d'aquell disc tot va canviar tan substancialment que ja no compto gaire amb els anys anteriors.

Més d'un any després de la publicació d´El Poeta Halley, segueixen a la llista dels més venuts a Espanya. Quin és el secret de l'èxit?

Jo penso que potser, d'alguna manera, el disc no se subestimi com a objecte. És a dir, que valgui la pena comprar-lo, perquè si no ja està a l'Spotify. Ens ha ajudat molt que nosaltres sempre hem intentat treballar-nos molt els dissenys dels discos, les portades. Això sempre aporta moltíssim. A part, la gent també ha descobert el disc i potser per alguna cosa fetitxista han decidit quedar-se'l a casa com un fetitxe.

Aquesta gira els ha dut fins a l´Amèrica Llatina. Com ha estat l'aventura?

Ha anat molt bé. Depèn dels països, n'hem trobat que són molt diferents. Allà ens hem instal·lat dins el circuit de concerts que es podien fer a cada país i estem tenint un creixement molt bonic. Perú, per exemple, és un país on comparativament la cosa va funcionar molt bé, Xile també, i a Colòmbia també hi ha moltíssima demanda. Tot i això, hi ha una diferència molt gran entre Mèxic i els altres països. És aquella peça del dominó que, si cau, van caient les altres.

L'any passat van ser notícia perquè es queixaven que, si cantessin en català, vendrien cinc vegades menys discos. A principis d'any van tocar a Londres, que és una ciutat de parla no castellana. Com va anar?

Ens referíem que si un grup que toca en català va a tocar a l'estranger, la majoria de gent que vindrà a veure'l serà gent catalana que viu allà. A nosaltres ens passa el mateix, la majoria de gent que va venir era gent de Barcelona que està vivint a Londres. Sí que porten el seu nòvio anglès, però ell ve més com, «hi vaig perquè és la meva nòvia, però em passaré dues hores sense entendre res». És a dir, té la cortesia d'acompanyar-la.

Han treballat en la banda sonora d'una pel·lícula que es diu Memorias de un hombre en pijama. Hi ha data per a l'estrena?

Crec que s'estrena a un festival al novembre, o sigui que serà per a l'any que ve. En aquestes pel·lícules d'animació, preguntes i al cap d'un mes han avançat dos minuts. Porta molta feina, el procés.

I com ha estat l'experiència?

És una experiència molt maca veure els primers esborranys, com posen ells les veus i després porten un actor perquè les dobli de veritat. Una pel·lícula d'animació porta molta feina, hi ha moltíssima gent implicada, i els tempos són molt lents. Jo no podria fer-ho, soc massa impacient.

Tenen intenció de treure algun nou projecte de cara a l'any que ve?

Per a l'any que ve, el més probable és que surti alguna novetat així solta. Un disc sencer és impossible perquè hem estat mirant també de fer algun viatge a Llatinoamèrica, i tornarem a fer l'espectacle que fèiem amb en Guillem Albà i en Blai Rodríguez, el tornarem a fer actualitzat. És tot un espectacle, un concert teatralitzat per ells, i és preciós de veure.